La majoria de nosaltres passem gran part de la nostra vida esforçant-nos per encaixar. Estudiem i treballem per inèrcies silenciosament arrelades a l'ADN, o almenys no escollides conscientment. Rarament ens aturem a pensar què ens agradaria fer, què ens distingeix de manera natural i com podríem convertir-ho en quelcom sòlid, edificant i valuós.
Tanmateix, qui coneix els seus talents i fortaleses i sap cultivar-los flueix millor en qualsevol escenari. Potser aquesta sigui la veritable definició de l'èxit. Perquè fluir, al cap i a la fi, és harmonitzar el que som amb el que fem. Només així podrem sentir-nos realitzats.
Elsa Giménez ho va saber després d'haver-ho aconseguit gairebé tot, almenys en teoria. Explica a Mujeres en Crónica que no sap gaire bé per què va estudiar enginyeria: “Suposo que va ser perquè se'm donava bé estudiar i pensava que l'èxit a la vida era assolir l'èxit professional. Una bona carrera, un lloc en una bona empresa amb un bon sou… Creia realment que allò em faria sentir realitzada”.
Quan "triomfes" però el cor no batega
Es va esforçar i ho va aconseguir: llocs de responsabilitat en empreses cotitzades, una bona nòmina. “Havia aconseguit el que se suposava que era tenir èxit a la vida. Però sentia que el cor no bategava prou”. Encara es va deixar portar. El destí va fer la seva. Una baixa laboral de vuit mesos, i la famosa crisi dels 40, li van brindar l'oportunitat d'aturar-se, reflexionar i fer balanç.
“Vaig tenir temps per preguntar-me qui sóc?, què vull?, què estic fent amb la meva vida?, què em fa sentir bé i què no?”. Descriu aquella etapa amb una imatge reveladora. “Em visualitzava en un AVE de luxe a gran velocitat, i quan mirava per la finestra veia un paisatge verd. Volia baixar i gaudir d'això però no sabia com”.
Paradoxalment, ho va aprendre a la seva pròpia empresa. Va ser a través d'una iniciativa de Recursos Humans enfocada a descobrir i impulsar iniciatives inspiradores entre els empleats. Ella era una de les persones de referència. “Allà vaig començar a sentir que jo estava aquí per això. Em sentia pletòrica, realitzada, traslladant aquests missatges”, explica.
El que va seguir va ser formar-se en allò que li apassionava i que tenia a veure amb les persones. Va fer cursos de coaching i màsters en Psicologia i Intel·ligència Emocional; i va compaginar la seva feina amb projectes de voluntariat a la mateixa companyia.
Aprendre dels errors
Recorda que un dels primers projectes va néixer d'un error propi del qual va aprendre molt. “Vaig pensar que si jo havia après, els meus companys podien fer-ho. Volia trencar el mite de considerar l'error com un fracàs i ajudar a veure'l com un camí, un aprenentatge, per aconseguir el que et proposis”.
Va descobrir també que la por a equivocar-se silenciava idees i iniciatives. El pitjor aliat de la innovació. Van sorgir aleshores reunions on es compartien errors i aprenentatges en un ambient relaxat. I fora de l'empresa, va començar a col·laborar en una fundació amb adolescents. “Allà, definitivament, em vaig adonar que allò era la meva passió”.
El luxe de connectar tots els punts d'una vida
Va deixar la feina i en va buscar una altra a mitja jornada per poder dedicar-se a la seva veritable vocació, en un terreny, a més, on no coneixia ningú. Va començar a prestar serveis de coaching especialment amb adolescents i famílies. “En aquell moment tenia una filla adolescent, connectava moltíssim amb ella i amb els seus amics. A més és una edat molt complicada. Va ser una experiència extraordinària”.
Però mentre avançava en aquesta nova etapa, va advertir una mancança. “Tenia diversos cursos de coaching, un màster en psicologia, però em faltaven eines tangibles per al dia a dia”. Inesperadament, però com a conseqüència lògica, tot va prendre sentit i es va dissipar aquella incòmoda sensació d'haver perdut el temps, d'haver llençat per la borda la seva carrera i molts anys de trajectòria.
Va entendre que “tot el que havia après com a enginyera, tot aquest procés de qüestionar-se i buscar solucions, amb totes aquestes capacitats adquirides podia crear la meva pròpia metodologia”. I en aquest punt de la xerrada cita Steve Jobs: “De sobte, havia connectat els punts de la meva vida”.
L'autoconeixement com a prioritat
Així va néixer KitCo, un mètode amè i fàcil de creixement personal basat en l'autoconeixement. La premissa és ben senzilla: El difícil es torna accessible quan es juga. L'Elsa va decidir utilitzar d'una banda imatges, “perquè porten a una part del cervell que és més d'intuïció, més emocional”, i combinar-les amb el llenguatge escrit que apel·la a la lògica, a la nostra part més racional.
Es va inspirar també en el vocabulari competencial de Gallup i en el mètode DISC (Una eina d'anàlisi que classifica els perfils de conducta en quatre colors: vermell, groc, verd i blau) però portant-los als talents i no a la personalitat, perquè, diu, “si hi ha una cosa de la qual sempre he fugit és de les etiquetes”. A KitCo, insisteix, “ningú més que tu decideix qui ets”.
Per això la seva fórmula es recolza en l'autoconeixement, “en la possibilitat de descobrir-te, i definir qui ets”, amb els teus talents naturals i les seves fortaleses. I, sí, l'autoconeixement és un procés reflexiu i íntim, però, matisa, no es construeix sol.
“És molt important saber com em veuen altres persones perquè el meu comportament és diferent en entorns diferents –família, amics, feina– i descobreixes molt sobre tu a través dels altres (...) Hi ha quelcom de màgia en l'acceptació personal, d'acceptar-nos els uns als altres, d'entendre que l'altra persona és diferent a mi, i com transformar aquesta diversitat en valor”.
"En cada persona veig un diamant"
Justament aquí s'assenta la seva idea de lideratge. “El líder és qui millor es coneix”, perquè cada situació demana un color diferent i en l'adaptació, en l'empatia, de nou l'autoconeixement, hi ha la clau per fluir en qualsevol aspecte de la nostra vida.
Darrere de tot això, del seu mètode, de la filosofia de vida, batega una convicció profunda. “En cada persona veig un diamant”, el que falta és que ens ensenyin a polir-lo.
D'aquí el seu propòsit: “Vull democratitzar l'autoconeixement i adaptar-lo a qualsevol perfil”. Una síntesi de la seva pròpia trajectòria. L'enginyera que un dia va voler baixar del tren va acabar construint un camí perquè altres també ho puguin fer.