Petia Radeva va créixer en una llar on les matemàtiques eren importants –la seva mare era professora d’aquesta matèria– així que en acabar l’escola no va dubtar a cursar la carrera de Matemàtiques Aplicades a la universitat de Sofia (Bulgària).
“M’agradaven molt les matemàtiques, però sempre buscava alguna aplicació, volia trobar-los una utilitat, la seva relació amb la realitat”, explica.
Primer contacte amb la IA
En aquella època, 1989, la Facultat de Matemàtiques de Sofia havia incorporat diverses assignatures d’informàtica i quan va arribar el moment de fer el treball de final de carrera, els seus tutors li van proposar desenvolupar un reconeixedor òptic de caràcters.
“És el que fem servir quan avui, per exemple, entrem el cotxe en un pàrquing, hi ha una càmera instal·lada i un algoritme reconeix la matrícula i ens obre la barrera”, aclareix.
Petia Radeva
Aquest va ser el seu primer acostament a la intel·ligència artificial, i li va agradar molt: “Vaig veure que hi havia lloc per a la creativitat, per inventar coses interessants i resoldre problemes reals”.
Estudis a la UAB
A més de les matemàtiques, Radeva tenia una altra passió: la cultura i la llengua espanyola, que aleshores dominava. Així que, encoratjada, va escriure una carta a la facultat d’Informàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per sol·licitar que l’acceptessin.
Era 1991, no existia el correu electrònic i Bulgària tot just començava la seva obertura política. “Per a la meva sorpresa i felicitat, em van contestar que sí”, somriu.
“Encara sóc aquí”
La UAB li va proposar incorporar-se al màster en Intel·ligència Artificial i Processament d’Imatges, estudis que després va allargar amb un doctorat en Visió per Computador. “I, bé, encara sóc aquí”, riu.
Radeva és actualment catedràtica de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, investigadora principal del Grup de Recerca Consolidat en Intel·ligència Artificial i Aplicacions Biomèdiques de la UB i editora principal de la revista acadèmica Pattern Recognition, una de les més prestigioses en el seu àmbit de recerca, dedicada a l’estudi i aplicacions del reconeixement de patrons i aprenentatge automàtic.
IA i salut
La seva trajectòria de recerca, centrada en els camps de l’aprenentatge automàtic i profund, la visió per computador i la intel·ligència artificial aplicada a la salut, van ser motiu de la seva selecció a la Llista LaIA 2025, una iniciativa de la plataforma Donadigital que distingeix 55 dones referents del sector TIC amb l’objectiu de promoure el compromís i el talent femení en aquest àmbit i inspirar les generacions futures.
“Està molt bé donar visibilitat a les dones del sector amb aquest tipus d’iniciatives, tot i que el problema de la bretxa de gènere comença al batxillerat”, comenta, lamentant el baix percentatge de noies que aposten per la informàtica en triar estudis universitaris.
Elevada ocupabilitat
Tot i que les xifres han millorat els darrers anys, la diferència és encara significativa: el 85,2% dels titulats en Informàtica el 2023 eren homes i el 14,8%, dones, segons dades del Sistema Integrat d’Informació Universitària (SIIU).
“Una de les claus per atreure-les a la informàtica és que coneguin el seu alt nivell d’ocupabilitat”, insisteix. Segons dades del SIIU, nou de cada deu graduats troben feina, i la tendència seguirà igual o millor en el futur proper.
Tot i això, la presència de prejudicis –“Informàtica no és una carrera per a noies”– així com la manca de visibilitat de les referents femenines a la llar continuen sent un gran obstacle per atreure noves estudiants a les aules universitàries.
“Imparable”
“Els joves parlen amb molta gent abans de decidir els seus estudis: pares, professors, gent gran… Tots han de saber que la IA és una tendència imparable i on hi ha oportunitats de futur”, comenta.
Radeva recorda que en una xerrada amb estudiants de batxillerat l’any passat, moltes noies van demostrar tenir un interès viu per la IA, per les mateixes raons que quan ella era jove: “Per les seves aplicacions en la vida diària, sobretot les seves aplicacions socials, com salut o transport”.
Aplicacions útils
“Per solucionar el caos de Rodalies, per què no podem utilitzar un dron que vagi revisant l’estat de les vies o enviar un robot perquè les netegi? Hi ha tants aspectes quotidians en què la IA pot ajudar, que sens dubte ens canviarà la vida”, assegura.
El seu interès per aplicar la IA en l’àmbit de la salut va començar durant els anys de màster a la UAB, quan li van plantejar analitzar els ossos carpials del canell per mesurar amb exactitud l’edat òssia, un eficaç indicador de la maduresa esquelètica dels ossos d’un infant i de possibles problemes de creixement.
El tren de Rodalies accidentat a Gelida
“Si es detecta immaduresa òssia durant l’adolescència, el problema es pot tractar amb hormones i evitar el creixement anòmal –nois i noies molt, molt alts o molt, molt baixos, la qual cosa pot ser un problema molt important per a la seva realització professional i personal–”, explica.
Nutrició i medicina
En paral·lel a la seva activitat docent, Radeva, que fa classes de visió computacional i Deep Learning (aprenentatge profund) als alumnes del màster interuniversitari en Ciència de Dades de Salut (MHEDAS), lidera dos projectes de recerca biomèdica en col·laboració amb un equip mèdic de l’Hospital Clínic.
El primer, en col·laboració amb la doctora Rosa Casas i el seu equip del Clínic, gira entorn de la nutrició i el seu impacte en la nostra salut, des de malalties com obesitat, diabetis o problemes cardiovasculars, a l’obsessió per la primor i l’ús massiu de medicaments com Ozempic.
Monitoratge no invasiu
“El que volem és desenvolupar una mena de FitBit per al menjar, una eina que monitoritzi la nostra nutrició de manera no intrusiva i precisa a partir de fotografies del que mengem”, diu.
“De fet, un exdoctorand de la doctora Casas, Marc Bolaños, és el CTO de l’empresa Logmeal, que intenta portar aquesta tecnologia a la societat per a l’ús de totes les persones interessades”, afegeix.
Reconeixement facial
El segon projecte, vinculat al càncer de laringe i gola, desenvolupat en col·laboració amb la doctora Isabel Vilaseca i el seu equip de l’Hospital Clínic, pretén desenvolupar eines d’IA perquè els metges puguin caracteritzar millor el tumor i suggerir quina és la intervenció més apropiada”, aclareix.
En ambdós projectes, la visió per computador és el seu punt fort. “La visió per computador és una àrea de la intel·ligència artificial que el que pretén és dissenyar i implementar algoritmes per veure i entendre les imatges i vídeos”, aclareix.
Sistema de reconeixement facial
Entre ells es troben els mecanismes de reconeixement facial, una tecnologia que, “lògicament, pot tenir bones o males aplicacions”, menciona.
La llei IA
Radeva celebra que la Comissió Europea hagi aprovat la Llei d’Intel·ligència Artificial (European AI ACT), que intenta regular i controlar l’ús de la IA en l’àmbit europeu, a més de les regulacions nacionals.
Tanmateix, també creu que és responsabilitat de la societat assegurar-se que l’ús que es fa de la IA és bo o dolent, la qual cosa requereix mantenir-se informat.
“La por a la IA ve per ignorància”
“La por a la IA, moltes vegades ve per la ignorància. Per això nosaltres, com a enginyers i experts en IA, tenim la tasca d’explicar a la societat de quina manera els algoritmes poden ser bons o dolents, a què la gent ha de tenir por i a què no ha de tenir por”.
Com a investigadora europea, també diu tenir una altra responsabilitat: augmentar la col·laboració amb la Xina. “La Xina està avançant moltíssim en l’àmbit tecnològic; hem de trobar la manera de col·laborar més, perquè, si no, estem perdent tots, ens estem quedant enrere”, conclou.