El Arrebato presenta 'El viaje inesperado': "És el disc més personal i autobiogràfic de tota la meva carrera"

El Arrebato presenta nou disc 'El viaje inesperado'. Un àlbum que evoca la calidesa dels records, la vida de barri i els estius que viuen per sempre a la memòria. L'artista presenta una col·lecció de cançons que celebren la vida, els girs del destí, els retrobaments i els amors inesperats, convertint-lo en una invitació a tornar als moments i llocs on vam ser feliços.

Amb un estil que barreja pop aflamencat i lletres sinceres, proposa un missatge d'optimisme i acceptació davant l'imprevist. Per a ell, la vida és aquest 'viatge inesperat' que, encara que els nostres plans canviïn, acaba donant-nos justament el que necessitàvem.

Aquest dijous 26 de març, a les 20:30 h, actuarà a l'Auditori del Fòrum de Barcelona (CCIB). Crónica Global ha parlat, en exclusiva, amb el cantautor sobre aquest nou projecte.

Com descriuries el moment personal que va marcar l'inici d'aquest 'viatge inesperat'?

La vida de sobte em va donar un cop sobtat. Tot va canviar i dius: 'i ara què?'. Llavors... tot el mapa que jo tenia construït se'n va anar en orris, ja no em servia. I en aquell malestar que tenia, vaig començar a prendre una decisió. Al final, resulta que la vida era més intel·ligent que jo i em va portar al lloc que realment necessitava. És aquí, quan vaig començar a compondre aquest disc. I és per això que, de vegades, la vida ens porta un viatge inesperat. Però cal confiar, que sempre et porta a bon port.

De totes les cançons d'aquest àlbum, quina creus que és la que millor resumeix aquest missatge o aquest punt de la teva vida?

Crec que 'De mañana no pasa' perquè és molt autobiogràfica i és on vaig prendre la decisió de donar-li una volta a la meva vida. És la que resumeix bé el ritme de tot això.

Creus que, fins ara, és el teu disc més personal?

Doncs si he de ser sincer, jo crec que sí. Tinc temes molt personals en altres discos, però en aquest n'hi ha moltes més. Potser pot ser el més personal i el més autobiogràfic de la meva carrera.

Com neix la cançó 'Bailando en pijama'?

Aquí sortim una mica més del guió. Aquesta va ser una inquietud que jo tenia, era un tema que el vaig compondre fa com dos o tres anys. Tenia una preocupació per investigar nous ritmes, nous sons i em venia molt de gust fer una bachata. És la menys pretensiosa, en el sentit del disc, almenys, però també té el seu 'volantazo', musicalment parlant.

I com sorgeix la col·laboració amb Antoñito Molina a 'Manual de Instrucciones'?

És una cançó que jo ja tenia composta i estava decidit a posar-la al disc. A Madrid, l'Antoñito Molina em va dir que volia cantar amb mi --jo a ell el conec de fa molts anys-- i aquest tema li havia encantat. Al cap de poc temps, em va tornar a trucar i ja li vaig dir jo: 'la fem junts?' i així va sorgir.

Amb quina persona t'agradaria fer una col·laboració, que no hagis fet abans?

Hi ha moltíssims artistes als quals admiro i m'agradaria fer alguna cosa. He tingut la sort de fer un duet amb Antonio Vega i això queda aquí. Però, per exemple, m'agradaria molt amb el mestre Sabina perquè m'encanta.

Creus que la clau del teu èxit pot ser que sempre parles del barri, de la família, d'allò quotidià?

Sí, sempre em baso en el que un ha viscut. Jo m'he criat en un barri i amb això s'identifica molt el públic. La vida de gairebé tothom, al final, és semblant a nivell sentimental: tots ens enamorem, ens desenamorem, tenim problemes, se'ns en va algú... A mi m'agrada molt cantar a la superació i al positivisme.

Aquest dijous tens concert a Barcelona, què trobarà el públic en aquest espectacle?

Ens ho hem treballat molt i hem fet un gran pas en l'escenografia. Sobretot trobaran un Arrebato en estat pur, molt feliç i amb uns músics meravellosos. Presentarem tot el disc nou amb alguns clàssics i algunes 'sorpresetes'.

Després de tants anys a l'escena musical, sents que el públic ha crescut amb tu?

Sí, perquè jo vaig començar sent un noi simpàtic que feia rumbetes, però amb el temps m'he anat guanyant el respecte amb les meves lletres i les meves cançons. També m'he esforçat molt. Em sento un artista molt estimat. Ara, m'arriben joves de 18-19 anys que els posaven --els seus pares-- la meva música; i em trobo aquesta generació als meus concerts. Meravellós!