'Los domingos' s'imposa a la favorita 'Sirat' als Goya de Barcelona

El nombre de nominacions ja donava una pista. La 40a edició dels premis Goya havia de ser un duel entre la rave de Sirat, d'Oliver Laxe, i la polèmica 'Los domingos', d'Alauda Ruiz de Azúa. I així ha estat.

També hi va haver reivindicacions. Ja la catifa vermella s'ha omplert de vestits amb una insígnia vermella, la de Free Palestine, però és que els presentadors de la gala, Luis Tosar i Rigoberta Bandini, ja han començat la cerimònia recordant que el cinema i aquests esdeveniments sempre han estat reivindicatius.

El gallec ha recordat l'any en què José Luis Borau canviava el seu discurs com a president de l'Acadèmia per alçar les seves mans blanques en contra de l'assassinat de Miguel Ángel Blanco i ha esmentat les vegades que s'ha alçat la veu contra la guerra de l'Iraq i de Gaza.

Missatges polítics

Mentrestant, la catalana ha arribat a l'actualitat, no esmentant la nova guerra oberta entre Israel, Estats Units i Iran, sinó denunciant que el govern de Netanyahu ha expulsat 37 ONG de la franja de Gaza.

Però és que com esmentava el president de l'Acadèmia, Fernando Méndez-Leite, “les notícies d'avui mateix no conviden a mirar cap a una altra banda”.

Va parlar del “menyspreu dels drets humans que s'està produint arreu i des del poder polític”. No n'ha deixat cap al tinter, des del “genocidi de Gaza” als “continus bombardejos sobre la població d'Ucraïna” passant per “la brutal persecució de migrants i dissidents als EUA, la repressió, empresonament i execució de dones a l'Iran, l'Afganistan”, entre altres “molts despropòsits en diferents punts del nostre degradat món”.

També ho va fer Dolores Fonzi, l'actriu i cineasta, guanyadora del Goya a Millor Pel·lícula Iberoamericana, que, quan va recollir el seu premi, va subratllar que “el món s'ha convertit en una pel·lícula de terror (...) i aquesta pel·lícula de terror no som nosaltres".

Contra l'extrema dreta

Va assenyalar llavors: “L'extrema dreta va venir a destruir-ho tot; vinc del futur, on l'extrema dreta ja ha posat a la venda l'aigua", concloïa.

En canvi, el guanyador del Goya al Millor Guió Adaptat, juntament amb Manuel Gómez Pereira i Yolanda García Serrano, Joaquím Oristrell , assenyalava que "a La cena se'ns va ocórrer explicar el 2026 que Franco era un dictador i que els dictadors sotmeten la gent als seus capricis". Un missatge que va aprofitar per fer una analogia amb les polítiques de Donald Trump.

Però tornant al cinema, la nit es va tenyir dels colors de la ikurriña i no dels vermell-i-groc de la bandera catalana. Només començar la nit Nagore Aramburu s'ha endut el Goya a Millor actriu de repartiment i després en vindrien més. Han trigat. Més de dues hores han passat fins que han arribat els premis principals.

Romeria, de Carla Simón, ha tornat a ser castigada per l'Acadèmia de Cinema, com ja va passar amb Alcarràs, però és que la resta de cintes catalanes tampoc ha tingut millor sort.

Tot i que, en realitat, els premis Gaudí que concedeix l'acadèmia catalana del cinema tampoc li van ser favorables: 13 nominacions i un sol premi, el de millor actriu revelació. 

Mentrestant, Sirat anava acumulant Goya i agafant avantatge. Fins a sis premis es va endur, sent la més reconeguda de tota la nit. Tot i que tots els guardons van anar a parar a l'apartat tècnic: millor so, millor música original, millor disseny de producció, millor fotografia, millor direcció d'art i millor muntatge.

Les pel·lícules guanyadores

I després de la cinta de Laxe i més de dues hores, la bandera basca tornava a aparèixer. Fins a cinc premis es va acabar enduent la cinta d'Alauda Ruiz de Azúa, entre ells els de millor actriu protagonista (Patricia López Arnaiz), millor guió original, millor direcció i millor pel·lícula.

Després d'ella, Sorda, amb tres de les seves sis nominacions també ha donat sorpreses. Primer ha estat el Goya per a Álvaro Cervantes, que s'ha alçat amb el seu primer capgròs com a Millor Actor de Repartiment. Després ha estat el torn d'Eva Libertad, que ha guanyat la Millor Direcció Novell i, finalment, la seva germana, Miriam Garlo, com a Actriu revelació.

I, tot i que només n'ha estat un i esperat, José Ramón Soroiz, ha celebrat, amb la seva discreció particular, el premi a Millor Actor protagonista. Ho ha fet amb un discurs en basc i agraint tot el que li ha donat Maspalomas.

Sobre la resta, res gaire destacable. Els discursos, tot i que aquesta vegada han estat més breus, han continuat sent més polítics que cinematogràfics o culturals. I les actuacions musicals no han arribat a emocionar, tot i que sí a sorprendre.

Les actuacions d'Ana Mena i Bad Gyal prometien fer perrejar els Goya, però no ha estat així. Mentre la primera ha versionat la balada italiana La bambola, la catalana s'ha marcat una rumba amb Arrels de Gràcia.

Res ha donat dinamisme i la gala s'ha allargat tres hores i 17 minuts. Han estat 20 minuts menys que la de l'any passat, però igual de previsible.