"Els diumenges" s'imposa a la favorita "Sirat" als Goya de Barcelona

El nombre de nominacions ja donava una pista. La 40a edició dels premis Goya havia de ser un duel entre la rave de Sirat, d'Oliver Laxe, i la polèmica Els diumenges, d'Alauda Ruiz de Azúa. I així ha estat.

La Romeria, de Carla Simón, ha tornat a ser castigada per l'Acadèmia de Cinema, com ja va passar amb Alcarràs, però és que la resta de cintes catalanes tampoc ha tingut millor sort.

El que sí que hi ha hagut han estat reivindicacions. Ja la catifa vermella s'ha omplert de vestits i vestits amb una insígnia vermella, la de Free Palestine, però és que els presentadors de la gala, Luis Tosar i Rigoberta Bandini, ja han començat la cerimònia recordant que el cinema i aquests esdeveniments sempre han estat reivindicatius.

El gallec ha recordat l'any en què José Luis Borau canviava el seu discurs com a president de l'Acadèmia per alçar les seves mans blanques en contra de l'assassinat de Miguel Ángel Blanco i ha esmentat les vegades que s'ha alçat la veu contra la guerra de l'Iraq i de Gaza. 

Missatges polítics

Mentrestant, la catalana ha arribat a l'actualitat, no esmentant la nova guerra oberta entre Israel, Estats Units i l'Iran, sinó denunciant que el govern de Netanyahu ha expulsat 37 ONGs de la franja de Gaza.

Però és que com esmentava el president de l'Acadèmia, Fernando Méndez-Leite, “les notícies d'avui mateix no conviden a mirar cap a una altra banda”.

Va parlar del “menyspreu dels drets humans que s'està produint arreu i des del poder polític”. No n'ha deixat cap al tinter, des de “el genocidi de Gaza” a “els continus bombardejos sobre la població d'Ucraïna” passant per “la brutal persecució de migrants i dissidents als EUA, la repressió, empresonament i execució de dones a l'Iran, l'Afganistan”, entre altres “molts despropòsits en diferents punts del nostre degradat món”.

També ho va fer Dolores Fonzi, l'actriu i cineasta, guanyadora del Goya a Millor Pel·lícula Iberoamericana, que, quan va recollir el seu premi, va subratllar que “el món s'ha convertit en una pel·lícula de terror (...) i aquesta pel·lícula de terror no som nosaltres".

Contra l'extrema dreta

Va assenyalar llavors: “L'extrema dreta ha vingut a destruir-ho tot; vinc del futur, on l'extrema dreta ja ha posat a la venda l'aigua", concloïa. 

En canvi, Manuel Gómez Pereira, guanyador del Goya al Millor Guió Adaptat juntament amb Joaquím Oristrell i Yolanda García Serrano, assenyalava que "a La cena se'ns va ocórrer explicar el 2026 que Franco era un dictador i que els dictadors sotmeten la gent als seus dictats". Un missatge que va aprofitar per fer una analogia amb les polítiques de Donald Trump.

Però tornant al cinema, la nit es va tenyir dels colors de la ikurriña i no dels vermell-i-groc de la bandera catalana. Només començar la nit Nagore Aramburu s'ha endut el Goya a Millor actriu de repartiment i després en vindrien més. Han trigat. Més de dues hores han passat fins que han arribat els premis principals.

Mentrestant, Sirat anava acumulant Goyas i agafant avantatge. Fins a sis premis es va arribar a endur, sent la més reconeguda de tota la nit. Tot i que tots els guardons van ser per a l'apartat tècnic: millor so, millor música original, millor disseny de producció, millor fotografia, millor direcció d'art i millor muntatge.

Les pel·lícules guanyadores

I després de la cinta de Laxe i més de dues hores, la bandera basca tornava a aparèixer. Fins a cinc premis es va acabar enduent la cinta d'Alauda Ruiz de Azúa, entre ells els de millor actriu protagonista (Patricia López Arnaiz), millor guió original, millor direcció i millor pel·lícula.

Després d'ella, Sorda, amb tres de les seves sis nominacions també ha donat les seves sorpreses. Primer ha estat el Goya per a Álvaro Cervantes, que s'alçava amb el seu primer capgròs com a Millor Actor de Repartiment. Després ha estat el torn d'Eva Libertad, que ha guanyat la Millor Direcció Novell i, finalment, la seva germana, Miriam Garlo, com a Actriu revelació.

I, encara que només ha estat un i esperat, José Ramón Soroiz, ha celebrat, amb la seva discreció particular el premi a Millor Actor protagonista. Ho ha fet amb un discurs en basc i agraint tot el que li ha donat Maspalomas.

Sobre la resta, res gaire destacable. Els discursos, tot i que aquesta vegada han estat més breus, han continuat sent més polítics que cinematogràfics o culturals. I les actuacions musicals no han arribat a emocionar, tot i que sí a sorprendre.

Les actuacions d'Ana Mena i Bad Gyal prometien fer ballar els Goya, però no ha estat així. Mentre la primera ha versionat la balada italiana La bambola, la catalana s'ha marcat una rumba amb Arrels de Gràcia.

Res ha donat dinamisme i la gala s'ha allargat tres hores i 17 minuts. Han estat 20 minuts menys que la de l'any passat, però igual de previsible.