Hi va haver un temps en què els artistes s'explicaven únicament a través de les seves cançons. Després van arribar les autobiografies, on buscaven deixar per escrit la seva versió i oferir una relectura del passat des del present, com van fer Patti Smith o Bruce Springsteen. Més tard van aparèixer les biografies autoritzades i no autoritzades, marcades per la tensió entre l'accés privilegiat i la distància crítica. El model més interessant de les darreres dècades és l'assaig cultural, on s'intenta desgranar què revela un artista sobre la societat que l'escolta i oferir diverses interpretacions abans que una cronologia exacta.
Publicar un llibre sobre un artista suposa, a més, una altra forma de legitimació cultural. El músic deixa de ser només entreteniment per convertir-se en objecte d'anàlisi. Quan la seva obra entra en el circuit editorial, es tracta d'una ampliació de la seva escolta o d'una forma diferent de consagració?
De Antón Álvarez-Crema, Pucho, C.Tangana, El Madrileny (Madrid, 1990) ja comptem amb cançons, entrevistes llarguíssimes, un primer documental sobre la seva gira i un segon més narratiu premiat als Goya, un retorn nostàlgic amb Agorazein que es produirà al novembre de 2026 i, en resum, un personatge acuradament construït des de fa quinze anys.
Per què és necessari un llibre sobre algú que ja s'ha narrat a si mateix tantes vegades? No necessitem explicar l'artista més del que ell i el seu equip han volgut mostrar, sinó continuar trobant noves mirades d'entendre'l. En aquesta línia se situa el volum editat per Joan S. Luna i José de Montfort C. Tangana. Del rap cru a la catifa vermella (2025).
Portada del llibre ´Del rap cru a la catifa vermella´
En el fons, si les autobiografies prometien la veu de l'artista i les biografies no autoritzades asseguraven la realitat oculta, tots dos editors busquen explicar per què continuem necessitant relats sobre els nostres ídols, fins i tot quan ells mateixos porten anys explicant-se en cançons, entrevistes i documentals.
Una veritat definitiva
El llibre renuncia a oferir allò que molts lectors esperen d'una obra sobre una estrella: una veritat definitiva. No hi ha accés privilegiat al “veritable” C. Tangana ni revelacions capaces de resoldre l'equació entre Antón Álvarez i Pucho. I aquí rau, precisament, el seu gran encert: fracassa en les respostes definitives a preguntes sobre qui és el veritable C.Tangana, quina part hi ha de càlcul i quina de sinceritat, i on acaba Antón Álvarez i comença el personatge. I, tanmateix, aquest fracàs és extraordinàriament productiu.
L'acumulació d'interpretacions és el que enriqueix aquesta primera proposta editorial de l'artista, dividida en cinc parts principals que es complementen entre si per abordar un fenomen que cap mirada aïllada aconsegueix esgotar. Són aquestes cinc seccions les que inevitablement recorden a la pròpia trajectòria de C.Tangana, des del seu lloc com a músic cap a un fenomen cultural més gran.
En una primera part (“El camí cap al mainstream”) l'objectiu és clar: no fer una simple biografia musical. Montfort i Luna fan una excel·lent feina reconstruint la seva figura des dels inicis com a Crema, aquell raper adolescent madrileny fascinat pel rap nord-americà i els fòrums d'internet que va trobar a l'underground un espai des d'on assajar diferents versions de si mateix. Els seus primers treballs, encara marcats per la urgència i la recerca d'una veu pròpia, permeten comprendre que la mutació ha estat menys una ruptura i més un mètode de treball.
L'anàlisi sonor de les seves propostes és fonamental perquè el lector entengui no només l'Antón com a personatge, sinó com s'insereix la seva obra musical en cada moment social i com a poc a poc es construeix el fenomen. Tot i no aprofundir en excés en la seva etapa d'Agorazein (el seu grup d'origen que es reunirà al novembre de 2026 per celebrar 10 anys del seu disc Sempre), sí deixa entreveure que la seva història és un cercle constant de reapropiació del passat, i no una línia recta de superació.
A més, la inclusió de l'anàlisi visual per part de Ruby Fernández enriqueix encara més aquesta part, amb especial atenció a la relació entre C.Tangana i la moda. És a dir, aquest no existeix sense comprendre simultàniament el que sona i el que es veu.
Artista o Projecte?
Antón Álvarez és un dels últims artistes espanyols que ha entès la cultura pop com una construcció mitològica. Més que revelar tota la seva biografia a través dels seus ulls i d'altres veus, és un mosaic de propostes sobre com es construeixen avui els ídols. Existeix certa tendència a magnificar el mite? És massa aviat o encara hi som a temps? És el que proposa aquesta segona part, on l'anàlisi de les lletres és imprescindible per entendre'l en el seu procés de construcció.
Especial atenció mereix l'assaig de Luis M. Maínez sobre la figura que la ciutat de Madrid té en tot el seu projecte (“la ciutat és ell mateix i la seva feina”), on la publicació de El Madrileny (2022) aconsegueix unir diferents generacions i continents. Llatinoamèrica deixa de ser un simple mercat d'expansió per convertir-se en una peça central del seu darrer disc, una geografia afectiva i artística construïda a través de col·laboracions, préstecs i reconeixements mutus.
Un cop construïda la figura musical d'Antón Álvarez, és essencial conèixer de quina manera l'artista ha donat continuïtat al seu projecte artístic a través dels seus dos documentals: Esta ambición desmedida, com a protagonista que converteix el procés creatiu en espectacle de la seva gira; i La guitarra flamenca de Yerai Cortés, com a director, i que va aconseguir dos Premis Goya.
Una biografia polifònica
El volum adquireix certa textura humana gràcies a la quarta part del mateix, amb una fantàstica recopilació de diferents veus alienes (Niño de Elche, Alizzz, Raül Refree) que ajuden a construir encara més la seva figura polièdrica, a més d'extractes d'entrevistes del mateix C. Tangana per ajudar-nos a tenir una visió del mateix artista que cap anàlisi extern podria oferir per si sol.
Per tancar aquesta proposta, l'assaig visual de Pere Ortín aporta una dimensió diferent al volum, encara que resulta inevitable preguntar-se quant hauria guanyat en una edició a color i amb un paper més generós. Cap d'aquestes aproximacions aconsegueix explicar-lo del tot. Precisament per això, juntes acaben componant el retrat més honest possible.
Com recorden els editors en el pròleg, els ídols són sempre reflex de la societat que els idolatra. Potser per això continuem escrivint llibres sobre ells: no tant per descobrir qui són realment, sinó per entendre què hi veiem, quines expectatives hi dipositem i quines contradiccions hi projectem. C.Tangana parla d'ambició, autenticitat, tradició, èxit, masculinitat o pertinença; però també d'una generació entestada a exigir transparència absoluta a figures que, precisament, s'han construït a partir de la mutació i l'artifici, com passa amb ell mateix.
Crema, Agorazein, el provocador del mainstream, El Madrileny, el cineasta. Intentar reduir-lo a una única interpretació seria trair allò que el va convertir en un fenomen cultural.
No sortim d'aquestes pàgines amb una resposta clara sobre qui és Antón Álvarez, quelcom irremeiablement complicat. Sortim, més aviat, amb la sospita que fa anys que li fem la pregunta equivocada. I potser la pregunta clau sobre aquest llibre pot ser què en pensaria el mateix Antón Álvarez. Sospecho que desconfiaria de qui creu haver-lo entès del tot i gaudiria especialment de qui es contradiu entre si. Després de quinze anys ensenyant-nos que el personatge més interessant mai és el que es deixa atrapar per una única versió de si mateix, seria estrany exigir-li a un llibre que fes precisament això.