La cultura és molt present a l'Espanya rural. Hi ha racons on la cultura no es consumeix, s'habita. I ho saben bé els veïns i veïnes d'un poble de Sòria. El passat dissabte 23 de maig, Quintanas Rubias de Arriba va tornar a demostrar que la mida d'un poble no es mesura pel seu cens, sinó per la magnitud de la seva sensibilitat.
Sota un cel blau purament machadià, l'Associació Cultural Amics de la Vila va celebrar la seva ja emblemàtica Jornada Cultural i el Dia del Soci, una cita que va consolidar el municipi com un far de resistència cultural i afectiva a la província.
El que s'ha viscut aquest any no és un fet aïllat, sinó l'evolució natural d'un projecte que, en edicions anteriors, ja havia sembrat les bases de la seva identitat al voltant del concepte de l'Hort Poeta. Si en anys passats el poble va sorprendre amb la creació de la secció lírica El Xop de l'Empatia o el passeig dels 'Poetes de la Terra', aquest 2026 la proposta ha fet un salt qualitatiu cap a la permanència literària i la inclusió universal.
Una de les làmines a 'L'Hort Poeta', a Quintanas Rubias de Arriba (Sòria)
El patrimoni cultural de Quintanas Rubias de Arriba no s'esculpeix només en pedra, sinó en paper i generositat. La jornada va començar amb el tradicional romanço de benvinguda a la plaça del rollo, abansala dels dos grans fets d'aquesta edició.
Identitat rural
Es tracta de la Biblioteca d'Autors QRA. Ubicada a la Placeta de Cervantes, al costat del ja històric Xop de l'Empatia, aquest nou espai va prendre vida gràcies a la col·laboració de vint escriptors que van donar les seves obres. L'acte es va convertir en una emotiva posada en comú on la literatura i l'aplaudiment veïnal van estrènyer llaços.
El fet inclusiu va emocionar els presents: També en Braille. Trencant barreres arquitectòniques i sensorials, a prop del cartell d'entrada al poble es va inaugurar una secció inclusiva composta per quatre làmines emocionants d'autors fortament vinculats a la identitat rural. És el cas de 'Mare', d'Alberto Gil (l'escriptor cec de Fuentestrún); de La lentitud dels bous, de Julio A. Llamazares; El cavall de cartró, d'Abel Hernández D o El meu pare va ser pastor, de Flori Álvarez.
El recital d'aquestes peces, embolcallat amb les notes de la guitarra de Carlos Mataix, va regalar als assistents un dels moments més bells i sensibles del matí.
Brindis amb Gust de Ficció
El recorregut cultural de Quintanas Rubias de Arriba està dissenyat per dialogar amb la seva pròpia història. En pujar el pendent de les bodegues, la comitiva va fer una aturada al camí per signar al llibre de visites sobre el piló del celler. Allà es va rescatar la memòria oral del municipi amb una breu al·locució sobre les mesures tradicionals i el repartiment del most, un homenatge a l'arquitectura i als oficis d'abans.
Ángel Jodrá, com a 'Cándido' a la ficció 'El Pueblo'
La cirereta del dia va arribar després d'un dinar de germanor i convivència. El ja tradicional Brindis Poètic va comptar aquest any amb un mestre de cerimònies d'excepció: l'actor Ángel Jodrá (conegut pel seu paper de Cándido a la popular sèrie El Pueblo). Amb l'exquisit vi Dualidad (del celler local de Carlos i Ellen, de la localitat d'Ines) aixecant-se al cel, Jodrá va delectar magistralment els presents amb un recital de sobretaula que va encisar tots els públics.
I és que el lema dels organitzadors, amb Alfonso Fresno al capdavant i l'Associació Cultural Amics de la Vila, és clar: "l'harmonia d'un poble es mesura per la capacitat dels seus veïns per crear bellesa junts".
Joves per al relleu
La jornada es va tancar entre el folklore dels gaiters de la Terra, rifes solidàries i el lliurament de diplomes. Tanmateix, la dada més esperançadora d'aquesta trobada —i que connecta amb l'èxit de les edicions passades— va ser la activa participació d'una desena de joves col·laboradors. Ells van ser el motor logístic que va fer possible que tot fluís amb èxit.
Quintanas Rubias de Arriba és persistent. Torna a demostrar que l'anomenat "equip del sí" no és només una frase feta per incentivar el poble, sinó una manera d'entendre la vida rural: amb els braços oberts, els llibres a punt per ser llegits i la memòria intacta. Que continuï l'harmonia.
Malgrat aquesta pèrdua d'habitants constant, l'Espanya rural s'aferra a la cultura.