Publicada

Els diners. Els volem. També els temem. Alguns. Com ens relacionem amb el parner? Brugués Mitjans ha volgut aprofundir en aquesta relació, buscar-ne raons, entendre els qui persegueixen una acumulació material. I la seva idea és nítida: “El cobdiciós és qui té sentiment de pobre”.

Ho reflecteix a la seva tercera novel·la, Els hereus de la cobdícia/ Los herederos de la codicia, les dues versions publicades a RBA, amb una història sobre una saga familiar que enganxa el lector amb una enorme força.

Mitjans ha presentat la seva novel·la a la llibreria Casa del Llibre, amb l'auditori completament ple, amb el desig de saber què ha volgut mostrar l'autora, amb quins perfils ha comptat per a una novel·la sobre una família burgesa de Barcelona durant els anys de la pandèmia.

Brugués Mitjans (Gavà, 1964) és advocada de la Generalitat, és membre del Cos d’Advocacia de la Generalitat, i és coautora de llibres especialitzats en temes jurídics. Es tracta de la seva tercera novel·la, Els hereus de la cobdícia, després del seu debut com a novel·lista el 2015, amb El ventall finès (Tres i Quadre), i una segona novel·la el 2021, Quan el destí conspira a favor teu (Europa Edicions).

Brugués Mitjans i l'editora de RBA, Laia Salvat

En un diàleg amb l'editora de RBA, Laia Salvat, Brugués Mitjans ha assenyalat que feia anys que tenia la novel·la al cap. Una imatge segueix present entre els seus records d'infantesa.

“Recordo una tarda freda d'hivern, a casa dels meus oncles avis, en una casa gran al carrer València. Els vam trobar en una casa fosca, amb grans espais, i ells en un sofà amb una manta a sobre. En sortir, vaig dir al meu pare que, potser, els havíem d'ajudar. I el meu pare em va dir que estaven molt bé, que eren molt rics. I sempre em vaig quedar pensant en això. Per a què es volen els diners si no és per viure millor o per compartir aquests diners?

La "freqüència"

La imatge és d'una enorme potència. Mitjans ha assegurat, davant l'auditori, que el cobdiciós, --i la seva història és sobre personatges que persegueixen els diners, que aspiren a tenir més recursos tot i que ja en tenen—és aquell que “es creu pobre, que té un sentiment de pobre”.

El personatge principal de la seva novel·la, Carles Torras, és el patriarca d'una gran família de Barcelona. Accumula. Estalvia. Inverteix amb molt de seny. Però viu en una gran casa de l'Eixample barceloní amb una decoració ja passada de moda. Està de tornada. Viu d'un record que, moltes pàgines després, serà clau per entendre tota la xarxa que ha teixit l'escriptora.

Públic assistent a la llibreria Casa del Llibre LG

La recerca dels diners és com una “freqüència”, segons Mitjans. “És com una freqüència de ràdio, que estem buscant girant la roda. Si busques aquesta freqüència des d'un sentiment de por, no la trobaràs. Si ho fas des d'una posició de cobdícia, demostraràs un sentiment de pobre. Si ho fas des d'un propòsit concret, connectaràs bé, trobaràs la freqüència que desitges”, afirma Brugués Mitjans, interessada en aquesta relació que cada persona manté amb els diners.

Amb tot això, l'escriptora estableix arquetips. L'acumulador, seria el patriarca, Carles Torras. L'antisistema que, però, “necessita pagar les factures”. I que el lector podrà identificar a la novel·la. El personatge d'èxit, “que ha estat el més fàcil d'escriure, perquè n'hi ha molts arreu actualment”. És aquell, identificat en el personatge de Manuel Miralles, que necessita els diners per aparentar. Sense ells, “es queda en no res, s'esfondra”.

Portada de la novel·la de Brugués Mitjans

I qui utilitza els diners com “el canal conscient”, que en l'obra de Mitjans es relaciona amb dos personatges, amb Josep i Carmen, persones que valoren els diners, però que els utilitzen per compartir, per fer coses amb sentit.

Després d'algunes preguntes del públic assistent, Brugués Mitjans ha incidit en l'aprenentatge de tots els personatges. Tots canvien les seves mentalitats. Per això, es podria dir que són “Hereus de la consciència”, i aquest títol va poder ser el de la novel·la.

Però Mitjans tenia clar el primer títol, i l'editora de RBA, Laia Salvat, ho corrobora. “És el títol, no hi ha cap dubte”, sota l'atenta mirada del president de RBA, Ricardo Rodrigo, que seguia la conversa des de la primera fila.