No ho puc evitar: les sèries de sectes m'interpel·len tant com la mel a les abelles. Ja sé que, indefectiblement, totes van del mateix: un cantamanyanes que s'ha vingut amunt reuneix una colla de desgraciats que no saben on els dona l'aire (en cap sentit), es converteix en el seu gurú i els manipula a la seva major glòria, sempre a la recerca de sexe i diners.
Si el cantamanyanes de torn és indi, ja té molt guanyat, sobretot si s'expressa de manera críptica i llueix llargues barbes. Però si no és indi, també pot agafar-se al que calgui per perseguir els seus interessos (lucrar-se i cardar, bàsicament). Vegis el cas de Fredrick Von Mierers, un noi maco de Nova York que es va inventar, a finals dels anys 70, un moviment anomenat Eternal Values (Valors Eterns) i es va dedicar a reclutar gent jove i maca per explorar vies de contacte amb els extraterrestres i preparar-los per a la fi dels dies.
Imatge de 'Bring me the beauties: A model cult' (Porteu-me els guapos: una secta model)
HBO Max acaba de penjar un interessant documental en tres parts sobre les peripècies transcendents del senyor Von Mierers, Bring me the beauties: A model cult (Porteu-me els guapos: una secta model), dirigit per Chris Smith. Primer capítol: auge de la secta. Segon capítol: tenim problemes. Tercer capítol: ens enfonsen amb tot l'equip.
Regles absurdes
El senyor Smith ens explica la història de Eternal Values a través d'un supervivent de la colla, Hoyt Richards, model internacional de molt d'èxit a qui li va costar força treure's de sobre la paparra Von Mierers, que el va seduir intel·lectualment quan tenia setze anys i només era un adolescent despistat (perdó per la redundància) que es portava malament amb la seva autoritària mare i només gaudia jugant a futbol americà i perseguint cheerleaders. O sigui, un beneit més a qui embolicar convenientment en la seva teranyina transcendental.
Frederick havia estat model a principis dels 70, però ja no estava al mercat del glamour, així que s'havia de realitzar per persona (s) interposada (s). L'home es presentava com l'orfe d'una bona família de Manhattan els progenitors de la qual haurien mort en un accident automobilístic, però, en realitat, es deia Freddy Myers i era fill de mare soltera criat bàsicament pels seus avis en un barri tronat de Nova York.
Homosexual d'armari (no en va sortir ni quan va acabar morint de sida), el senyor Myers es presentava davant dels seus deixebles com un Walk In, és a dir, un extraterrestre procedent de l'estrella Arcturus que s'havia colat al cos d'un ésser (més o menys) humà i dirigia des de llavors la seva existència.
Hoyt Richards s'ho va empassar tot (s'aprecia al llarg del metratge que l'home no té gaire llum) i va respectar les absurdes regles imposades pel seu gurú. Per començar, res de sexe entre els conjurats (que ocupaven diversos pisos d'un edifici de Manhattan), encara que se'ls emportés a tots a l'Studio 54, escola de depravació. A dos que es van embolicar, els va fer la vida impossible.
Res d'intercanviar fluids, encara que ell rebés freqüents visites de prostitutes masculins la tarifa dels quals solia endossar als seus deixebles, quedant-se tan ample a continuació. Evidentment, el latrocini no es reduïa a sablades esporàdiques motivades per la necessitat urgent de semen, sinó que era constant: només així assolirien la glòria aquells nois i noies desorientats.
No és fàcil empatitzar amb Hoyt Richards perquè ens sembla un beneit pusil·lànime que es va guanyar a pols el seu propi destí, però la seva credulitat és fonamental per entendre com de fàcil ho va tenir l'estafador transcendental per sortir-se'n amb la seva.
Com de costum, l'estafa va funcionar un temps i després va començar a anar-se'n en orris. Bàsicament, gràcies a totes les incongruències del fals senyor Von Mierers, les aparicions del qual (d'arxiu, ja que és mort) ens mostren un subjecte excessivament operat i amb sobredosi de bòtox que s'expressa com un il·luminat, encara que de manera no gaire convincent, fins al punt que més aviat sembla un secundari de la colla d'Ed Wood que un líder amb fonament.
Do de la bellesa
És sinistre i fa una mica de por, no ho negaré, però hem vist gurús més convincents, encara que fossin indis i ja tinguessin així molt guanyat per engalipar els incauts.
Malgrat el manit del seu discurs, cal reconèixer que Freddy Myers és un sonat interessant, amb la seva obsessió pels guapos (els únics mereixedors de salvació, segons ell), i que la seva capacitat de convicció, per simples i necessitats d'ajuda espiritual que fossin els seus deixebles, era molt notable.
Conscient que els Estats Units és el lloc on un es reinventa tantes vegades com vol, va deixar enrere el seu passat de nen pobre i es va convertir en el descendent d'una bona família d'origen alemany distingit amb el do de la bellesa, que, un cop marcida, podia trobar en d'altres (juntament amb el camí cap a la seva cartera).
Estava bé del cap? Jo diria que no. Però no em negareu que passar de marieta de barri a líder espiritual té el seu mèrit, per sinistre que ens sembli.