Publicada
Actualitzada

Movistar acaba de penjar una pel·lícula que corre el risc de passar totalment desapercebuda. Sí, ho sé, això és una cosa que passa constantment, però si algú la pot salvar són els lectors de còmics que coneguin i apreciïn l'obra homònima de l'atrabiliari Chester Brown (Canadà, 1960), en què es basa Paying for it (Pagant per això), una novel·la gràfica publicada el 2011 (alguns anys després a Espanya) i que recull el pas de l'autor pel món de la prostitució -que, després d'algunes vacil·lacions, li acaba semblant més raonable que l'alabat amor romàntic, que només li ha provocat disgustos- arran de la ruptura (per entregues) amb la seva xicota asiàtica, Sook-Yin Lee, també autora de còmics, a més d'actriu i presentadora de programes musicals a televisió.

L'obra del senyor Brown sempre ha flirtejat amb la sordidesa i l'excentricitat. Pensem en les seves dues millors novel·les gràfiques, The Playboy (que no va sobre les aventures d'un gran seductor, sinó sobre un pringat que fantasia amb les noies dels desplegables de la revista Playboy, absolutament inaccessibles per a un tirilles com ell) i I never liked you (el títol, Mai m'has agradat, ja ho diu tot).

Els còmics del senyor Brown, desacomplexadament autobiogràfics, giren sempre entorn de les relacions humanes (i les desgràcies que se'n deriven). El bo d'en Chester no té problemes (ni inhibicions, ni, ja posats, vergonya). La vida no el tracta bé i ell ens ho explica. En aquest sentit, Pagant per això és el seu llibre més sincer i desvergonyit. Com de costum, hi ha tristesa a dojo, però, a diferència d'obres anteriors, hi regeix aquí un fatalisme sincer i vagament optimista que fa d'aquesta novel·la gràfica la que és, probablement, la seva millor obra.

Pagar a la persona adequada

Paying for it, la pel·lícula, és una versió tan fidel com escurçada de les aventures d'en Chester en el món de la prostitució de Toronto. Coescrita i dirigida per Sook-Yin Lee, la xicota que va posar en marxa tot el procés de putificació del senyor Brown, que fins aleshores no havia recorregut mai a les treballadores sexuals, Paying for it és com tornar a llegir alguns capítols del llibre original, que va causar certa polèmica quan es va publicar: el senyor Brown va ser acusat de romantitzar la prostitució, a la manera de la pel·lícula Pretty woman, i es va guanyar una bona bronca des de certes files del feminisme anglosaxó.

Escena de 'Paying for it'

Per gaudir-la, només cal seguir el punt de vista del seu autor, que és el mateix que passa a la pel·lícula. Quan la xicota d'en Chester (Dan Beirne), Sonny (Emily Le, la directora li va canviar el nom al seu personatge) li diu que creu haver-se enamorat d'un altre, el nostre dibuixant accepta la relació oberta. El problema és que a la Sonny li duren els xicots un sospir i en Chester acaba fins als nassos de creuar-se amb tios en calçotets pel passadís de casa.

Així acaba trucant a la seva primera fulana. Encara estima molt la Sonny, però considera que aquesta no li deixa cap altra opció. Finalment, acaba trobant una barreja de prostituta i xicota encantadora, que es fa dir Yulissa, però es diu Justine (Andrea Werhun), amb qui va acabar tenint una relació llarguíssima, sempre de pagament, però amb afecte de propina. Com va dir el mateix Brown en certa ocasió: “Pagar per sexe no està malament si li pagues a la persona adequada”.

Especialment dedicada als lectors de còmics, Pagant per això ofereix seqüències impagables i clarament reconeixibles per la gent dels còmics: aquell saló del còmic cutre en què la màxima estrella és una actriu porno, aquells dinars d'en Chester compartits amb els seus amics Joe Matt (que en pau descansi, la pel·lícula li està dedicada) i Seth (convertit en negre per exigències del guió o pur caprici de la directora), aquesta societat paral·lela d'il·lusos morts de gana que apareix a totes les escenes relacionades amb els còmics i que són idèntiques a qualsevol país d'Occident…)

La pel·lícula es pot gaudir tranquil·lament sense haver llegit prèviament el còmic, però els que el coneguin hi trobaran més motius de gaudi, ja que està a l'alçada de les que Terry Zwygoff va rodar a partir de novel·les gràfiques del gran Daniel Clowes.