Coneix vostè tots els detalls del passat de la seva parella? La sinceritat absoluta és una virtut? Aquestes són algunes de les preguntes —potser incòmodes— que planteja El drama, que s’estrena als cinemes aquest divendres. Es tracta de la nova pel·lícula del noruec Kristoffer Borgli, rodada als Estats Units, amb producció del cineasta Ari Aster per a A24, i amb un repartiment encapçalat per dues estrelles: Zendaya i Robert Pattinson. Interpreten una jove parella que, després d’un temps convivint, han decidit casar-se. Estan amb els preparatius del casament: les fotos, les flors, la DJ que amenitzarà la festa, les dames d’honor, els discursos dels nuvis i el banquet. Una nit van amb una parella amiga al restaurant per tastar els plats i donar el vistiplau al menú. Amb algunes copes de més, ja avançada la nit, s’atreveixen a explicar el pitjor que han fet a la seva vida.
Cadascú va explicant el seu, en tots els casos vinculat amb l’adolescència o la joventut: un acte de covardia amagant-se darrere de la núvia davant l’atac d’un gos, un gest de crueltat amb un veí estrany i potser amb una lleugera deficiència que podria haver acabat molt malament, l’assetjament a un company d’escola en un bullying de manual… I quan li arriba el torn a la núvia (Zendaya) aquesta explica una cosa que no va arribar a fer però va estar a punt de dur a terme a la seva adolescència. Una cosa tan atroz, tan inconcebible, que de sobte es fa un silenci molt incòmode, tots la miren amb incredulitat, el bon rotllo del vespre s’evapora en aquell instant i la parella amiga decideix marxar immediatament.
No els desvetllaré de què es tracta per allò dels spoilers, però aquesta revelació es produeix als vint minuts de l’inici. La resta de la pel·lícula està dedicada a observar com el nuvi (Pattinson) digereix aquesta informació sobre el passat de la seva noia i com s’instal·la a la parella la sospita i fins i tot la sospita. I sorgeixen unes quantes preguntes: una persona pot deixar enrere el passat i canviar?, té dret a ocultar-ho a qui es casarà amb ella?, la sinceritat total en la parella és un requisit indispensable per al bon funcionament de la relació?, hi ha coses que seria millor no saber?
'El drama'
L’humor negre és un vehicle òptim per plantejar debats sobre els comportaments humans i la interacció social. Que l’hi preguntin al millor guionista del cinema espanyol, el desaparegut Rafael Azcona, de qui aquest any es compleix el centenari del naixement. Hi ha cineastes com el grec Yorgos Lanthimos (Pobres criatures, Kinds of Kindness, Bugonia…) i el suec Ruben Östlund (Fuerza mayor, The Square, El triángulo de la tristeza…) que han convertit aquests temes en el centre de la seva obra.
El noruec Borgli també juga en aquesta lliga. Sick of Myself, el seu primer llargmetratge, rodat al seu país natal, era un conte cruel —molt cruel, fins a gairebé insuportable— sobre una influencer entre l’imbecil·litat i la malaltia mental que, obsessionada amb l’èxit a les xarxes, no dubtava a posar en risc la seva salut per aconseguir likes. El segon, Dream Scenario, ja rodat als Estats Units, amb Nicholas Cage de protagonista, era un nou retrat de les misèries de les xarxes, les seves fames sobtades i les seves cancel·lacions fulminants, a través d’un enginyós argument de ciència-ficció.
A El drama Borgli segueix obstinat en ficar el dit a l’ull a l’espectador mitjançant l’humor negre per fer-lo reflexionar sobre els comportaments socials i les febleses humanes. La convivència civilitzada i fins i tot l’amor no es basen en el fons en explicar-nos mentides pietoses? Què passaria si tothom anés sempre amb la sinceritat per davant, expressant sense embuts el que pensa dels altres? Però al mateix temps, basar una relació en el secret, per tant en la mentida, no està condemnat al desastre?
La relació de la parella protagonista comença amb una mentida. Ell la veu en una cafeteria i decideix lligar amb ella. Aprofitant que ella va un moment al lavabo, fa amb el mòbil una foto del llibre que està llegint, consulta a internet de què va i s’hi acosta dient-li que aquella novel·la el fascina. Una mentida lícita de seductor? Vol dir que tota la relació s’ha construït sobre un engany? En aquell primer contacte es produeix un malentès: ella és sorda d’una orella i quan ell li parla, creu que l’està ignorant. La causa de la sordesa està vinculada amb l’episodi inconfessable que aflorarà més tard.
'El drama'
I un cop aflora, ell ja no la pot veure amb els mateixos ulls. Qualsevol detall quotidià adquireix un altre significat, inquietant, amenaçador. Borgli narra visualment aquesta progressiva obsessió mitjançant un recurs eficaç: mostra el que passa, però també el que passa pel cap del nuvi, el que aquest imagina que podria passar. I aquesta barreja entre realitat i projecció contribueix a elevar el clima de sospita i dubte. Ella hauria fet bé de no explicar aquell episodi o amagar-lo hauria estat un engany majúscul? Té dret a amagar-ho perquè ha canviat? Però ha canviat de veritat? Perquè si no va arribar a fer el que havia planejat va ser perquè s’hi va interposar l’atzar i a partir d’aquí va canviar radicalment. Però ho va fer per convicció o per conveniència?
El director i guionista suma algunes subtrames que reforcen el missatge. Una nit la parella creu veure la DJ que han contractat per al casament esnifant heroïna al carrer amb un grup de persones i decideixen acomiadar-la. Però estan cent per cent segurs que era ella? I si ho era, el que faci a la seva vida privada és motiu per acomiadar-la? Més endavant, el nuvi, arrossegat pel seu caos mental, protagonitza una situació al límit de la infidelitat amb una col·lega al museu on treballa i això contribuirà a desencadenar el caos en què desemboca el convit del casament. Un caos que potser es precipita i hauria d’haver-se cuinat a foc més lent. El final és obert. A l’esperança, a l’assumpció que necessitem explicar-nos mentides pietoses per tirar endavant?