La idea és bona, estimulant i juganera: un misteri a l'estil Agatha Christie, ambientat en una mansió britànica i protagonitzat per la plana major del surrealisme: Salvador Dalí (Iñaki Mur), René Magritte (Pierre Gervais), Man Ray (Frank Bourke), Lee Miller (Florence Hall), Max Ernst (Mike Hoffmann)…Com dirien els de Muchachada Nui, “quina ideaca”.
Una ideaca semblant atorga interès i distinció intel·lectual a la nova proposta de Filmin, This is not a murder mystery (Això no és un misteri criminal, sis episodis), títol que remet al cèlebre quadre de Magritte Ceci n'est pas une pipe (Això no és una pipa).
La sèrie és una producció belga creada i escrita per Christophe Dirickx, Matthias Leeber i Paul Baeten (i dirigida per Hans Herbots) que recorda als còmics anglófils de François Riviere i Floc'h dels anys 70 i 80. I a Agatha Christie, evidentment, molt aficionada als misteris de gent més o menys tancada en una mansió.
El disseny de producció és sumptuós i el vestuari mereixeria un premi de l'Acadèmia de Hollywood, però anem al gra: Què passa exactament a This is not a murder mystery? Som-hi.
Imatge de la sèrie 'This is not a murder mystery'
Lord James (Aoibhinn McGannity, que és una dona, però tothom s'hi dirigeix com si fos un home, tot i que no se'ns diu per què), organitza a les seves propietats de la campinya anglesa (encara que la sèrie està rodada entre Irlanda i Bèlgica) una subhasta per a rics de les últimes obres dels surrealistes esmentats al primer paràgraf, als quals convida a passar uns dies a casa. El pla de Lord James és fer-se d'or a costa dels seus clients internacionals (entre ells, Nancy Cunnard, hereva de la naviliera del mateix nom), ja que corre el rumor que encara no s'ha recuperat del crack de Wall Street (som a 1936) i va una mica justa de diners.
Com són els surrealistes?
Però algú s'ha proposat arruïnar-li la festa a l'aristòcrata i dos dels seus convidats apareixen morts en estranyes circumstàncies: la seva millor amiga i un amic d'ambdues anomenat Nash de qui només sabem que li agraden molt les drogues i que sembla de gènere fluid. Una apareix estirada al costat de Magritte, tots dos amb el rostre cobert per una tela blanca, com al quadre Les amants. L'altre, crucificat i en banyador, decora la façana principal de la mansió de Lord James.
Imatge de 'This is not a murder mystery'
Conclusió lògica?: Hi ha un assassí entre nosaltres! La policia entra en escena per desemmascarar-lo i a Magritte li agafa un rampell de detectiu amateur que el portarà, pràcticament, a dirigir la investigació, juntament amb la inspectora Mary Quant (Donna Banya, res a veure amb la inventora de la minifaldilla), una dona negra baixeta i rodoneta que acabarà volant-li personalment el cap al misteriós assassí.
Tot i que es segueix amb gust, This is not a murder mystery ressenteix d'alguns problemes:
1/ És massa llarga pel que explica. Amb tres episodis n'hi havia prou.
2/ Els surrealistes, amb l'excepció de Magritte, resulten ser uns personatges encarcarats als quals el guió tampoc s'esforça a humanitzar, cosa imprescindible per generar en el públic la deguda empatia.
3/ La trama avança amb una certa lentitud, cosa ideal si un es fixa molt en els vestits i en les verdes campinyes, però una mica letal si a un li agrada que les intrigues avancin a més velocitat.
En aquest sentit, els guionistes no es posen les piles fins al capítol cinc, que, com el final, és esplèndid. El problema és que per arribar-hi s'han d'atravessar quatre episodis en què un ha estat a punt diverses vegades de donar-se de baixa.
Premi a qui resisteixi
Això sí: premi a la paciència per a qui resisteixi, ja que la conclusió de la sèrie està francament bé (el repartiment d'invitacions a un creuer a Nova York per part de la senyoreta Cunnard permet intuir que la segona temporada, que ja està en marxa, ens permetrà retrobar els nostres estimats surrealistes en alta mar, substituint la mansió pel vaixell, que també sembla un ambient ben Agatha Christie).
En resum, un producte enginyós que potser podria haver anat una mica més enllà de la ideaca, però que s'agraeix molt entre tanta repetició i tanta rutina com es registren en el gènere criminal.