Campió de tot a Espanya. I campió de la Champions. El Barça d'handbol col·lecciona títols. Ja ha guanyat 13 vegades la màxima competició europea. Les tres primeres, amb Valero Rivera. Les tres últimes, amb Antonio Carlos Ortega, un dels alumnes més disciplinats del Dream Team que va encadenar cinc Lligues i cinc Champions entre 1996 i 2000.
El Barça també va viure dies de glòria amb Xavi Pascual, amb un equip que va signar la temporada perfecta el curs 2021. No només va aconseguir el Barcelona els sis títols possibles (Lliga, Champions, Copa, Copa Asobal, Supercopa d'Espanya i Supercopa de Catalunya); també va guanyar els 61 partits que va disputar.
Xavi Pascual i Barrufet
Tres mesos abans, Joan Laporta havia guanyat les eleccions a la presidència del Barça. I un dels seus assessors, Enric Masip, va optar per un canvi radical a la secció més exitosa del club. El màxim dirigent va sentenciar Xavi Pascual i David Barrufet, els grans ideòlegs d'aquell equip invencible. El primer, des de la banqueta. El segon, des dels despatxos.
El Barça d'handbol aixeca la seva tretzena Champions League
Masip i Barrufet van coincidir en el millor Barça de la història. Eren companys, però no amics. Al contrari. Cadascun liderava un dels dos bàndols que convivien al vestidor. El primer sempre va tenir una gran sintonia amb Svensson i Garralda, entre d'altres. El segon, amb Iñaki Urdangarin i Barbeito.
La marxa de Gonzalo
Els acomiadaments de Pascual i Barrufet no van tenir un efecte devastador per a l'equip. Sí, per a alguns jugadors, que van lamentar la decisió del club. No l'entenien. Fa dos anys, Gonzalo Pérez de Vargas va passar factura. No va voler renovar el seu contracte i va fitxar pel Kiel.
Gonzalo Pérez de Vargas intercanvia impressions amb Dika Mem, abans de lesionar-se contra el Bidasoa
El Barça, als anys 90, era el millor equip. També era el club més poderós. Valero Rivera va construir un equip indestructible amb jugadors de la pedrera i grans fitxatges. Avui, en canvi, les seccions viuen temps complicats. Ni fitxa els millors ni pot retenir les seves estrelles. Fa un any va marxar Pérez de Vargas. Aquest estiu marxa Emil Nielsen. I d'aquí a un any marxarà Dika Mem.
Els joves de la pedrera
Ortega, un tècnic molt pragmàtic, assumeix que el Barça s'ha de reinventar cada estiu. Busca les millors alternatives al mercat i, sobretot, dóna oportunitats als millors jugadors de la pedrera. Els germans Cikusa (Petar i Djorde) són dues peces imprescindibles per al bon funcionament de la màquina barcelonista. També van brillar Ian Barrufet i Aleix Gómez.
Petar Cikusa, en un partit amb el Barça d'handbol
Ian Barrufet xuta a porteria a l'Aalborg-Barça d'handbol de la Final Four de la Champions League
Als despatxos, el Barça compta amb Valero Rivera, com a assessor, i Xavi O'Callaghan, director de les seccions professionals del club i antic jugador de l'equip d'handbol. Ell no era una estrella. Ni formava part de cap bloc. Era l'antidiva, un jugador d'equip, molt sacrificat en defensa, i fidel sempre a l'entitat, set vegades campió d'Europa.
Jasikevicius i Mirotic
El Barça d'handbol, quatre vegades campió d'Europa en els sis darrers anys, mai es rendeix. Amb un pressupost que ronda els vuit milions d'euros, competeix i supera rivals amb molt més diners. Els seus èxits contrasten amb les misèries del Barça de bàsquet, un equip que no guanya un títol des de 2023. Des que Laporta es va carregar Sarunas Jasikevicius i Nikola Mirotic.
Saras Jasikevicius protesta una decisió durant el Fenerbahce-Barça de bàsquet
Laporta, després de diversos projectes fallits, busca un nou ideòleg. Juan Carlos Navarro serà substituït per Xevi Pujol com a mànager general, qui haurà de liderar la gran revolució. Amb la meitat de títols que l'handbol, el president del Barça ja seria feliç en una secció que no pot retenir els seus joves valors per les grans ofertes que reben de les universitats dels Estats Units. Un altre hàndicap més per a una secció en crisi, antítesi del Barça d'handbol.