El sorprenent rècord d'Anthony Gordon a la Premier League: 3 debilitats i 4 fortaleses del nou fitxatge del Barça

Anthony Gordon és el primer fitxatge del Barça 2026-27. Després de dos dies de negociacions exprés, l'extrem anglès ha signat el seu nou contracte a les instal·lacions del Spotify Camp Nou. D'aquesta manera, s'unirà a les files de Hansi Flick, que per al proper curs comptarà amb molt fons d'armari en el seu atac. Què pot esperar el barcelonisme de Gordon? Té tres debilitats, quatre fortaleses i un rècord sorprenent a la Premier League.

Ràpid i letal en la pressió

El seu principal punt fort és la pressió. Gordon ha convertit el seu compromís defensiu en un segell d'identitat. "M'agrada pensar que, quan acaba el partit, el lateral se'n va a casa pensant que ha estat molt difícil jugar contra mi", va expressar en una entrevista. És atlètic i té una gran resistència, cosa que l'ajuda a arribar sempre a la pilota i tapar les zones que l'entrenador li demana.

A més, és molt ràpid. Gordon fa 1,83 metres d'alçada i pesa 72 quilos, característiques que li permeten tenir una rapidesa i acceleració òptimes per a la seva posició i que, també, potencien la seva tercera fortalesa: la seva capacitat de rebre pilotes a l'espai. Normalment, l'extrem de Liverpool demana la pilota a l'espai, no al peu i, en aquest escenari, és molt perillós.

I és que quan Gordon aconsegueix entrar a l'àrea, acostuma a treure petroli d'alguna manera. A la campanya 2023-24, va ser el futbolista de la Premier League que més penals va provocar. El davanter anglès va ocasionar sis penes màximes, una habilitat que, de ben segur, agradarà a Lamine Yamal.

Poc tècnic i limitat en espais reduïts

Tanmateix, no tot són fortaleses. Gordon també peca en diversos aspectes del seu joc. Una de les seves principals debilitats és la seva capacitat d'operar en espais reduïts. Encara que no és rígid o tos, l'extrem de Liverpool no gaudeix d'una habilitat tècnica per sobre de la mitjana. Aquesta característica podria obstaculitzar la fluïdesa del joc del Barça, que acostuma a tenir la línia molt avançada i es limita a si mateix a jugar en zones reduïdes.

A més, encara que els seus números golejadors aquesta temporada --17 dianes-- porten a pensar que Gordon és un gran golejador, la realitat és molt diferent. Més de la meitat dels seus gols aquest curs han estat des del punt de penal (9). I és que el davanter anglès no gaudeix d'una capacitat de finalització semblant a la de Marcus Rashford. No és ni un gran finalitzador ni té un xut potent.

El seu tercer punt feble és el seu un contra un. Gordon no té l'habilitat de Lamine Yamal, Raphinha o fins i tot Roony Bardghji de generar espais amb regats en l'un contra un. Li costa guanyar la posició al defensa des de parat, encara que és letal en carrera i amb el rival d'esquena.