La nit més intensa de Hansi Flick: tornen els parlaments de Lliga al Barça un any després de la ruptura amb Ter Stegen

Hansi Flick és el líder indiscutible del FC Barcelona en l'àmbit esportiu. Més enllà del lideratge de Joan Laporta als despatxos i de les diferents seccions, al primer equip blaugrana no hi ha dubte: al vestidor mana Flick.

Malgrat el creixement de grans personalitats com les de Raphinha o Lamine Yamal, ningú discuteix la jerarquia del tècnic alemany. El seu gran secret és que no la imposa, sinó que se l'ha guanyada a pols. És el nou heroi culer que té cada dia més enamorats als seus jugadors, a la junta directiva i al barcelonisme en general.

La notícia més dura, al matí

La jornada del 10 de maig va ser molt dura per a Hans-Dieter Flick. Al matí el va trucar la seva mare per comunicar-li una notícia fatal: la defunció del seu pare. No era el millor dia per rebre un missatge així, però les coses importants de la vida no passen quan els mortals volen, sinó quan la natura decideix.

Flick va assumir el mal tràngol amb disgust, com no podia ser d'una altra manera, però va optar per obrir-se en canal i comunicar-se en lloc de guardar el secret per a ell mateix. Ho va avisar a l'staff, a la plantilla i a la junta directiva. La defunció del seu pare va passar de ser un calfred a convertir-se en un estímul més per confirmar el seu lideratge. Per aconseguir el màxim nivell de motivació dels seus jugadors, que van fer història en guanyar la Lliga, per primera vegada, en el duel directe davant l'etern rival.

La Masia sotmet el Reial Madrid

El Barça va arrossegar, una vegada més, el Reial Madrid. Al marcador va quedar reflectit un escuet 2-0, però sobre el camp es va reflectir un domini exuberant sobre els pupils d'Arbeloa. El Madrid de Vinicius, Bellingham i un Mbappé que no va comparèixer per lesió va ser clarament sotmès per un grapat de nois de la pedrera culer, un munt de jugadors formats, fets i crescuts a la Masia.

És impressionant que sense Lamine Yamal, encara lesionat, el Barça tornés a mostrar una superioritat aclaparadora amb Pau Cubarsí i Gerard Martín a la línia de centrals. Amb Éric a la banda i Gavi, acabat de recuperar d'una llarga lesió, liderant la medul·lar juntament amb el màgic Pedri. Amb Dani Olmo, que va tornar a casa després de forjar-se entre Croàcia i Alemanya. I amb Fermín López, brillant com a fals extrem esquerre al costat de dos actors secundaris, Ferran Torres i Rashford, que van reclamar la seva continuïtat al Barça un any més i posen Deco en un compromís.

La ruptura amb Ter Stegen

Flick, que serà a la rua de celebració aquest dilluns, ha aconseguit treure la millor versió de tots els seus jugadors. En alguns casos, ha obrat el miracle. I ha sabut prendre decisions dràstiques que no han fracturat, sinó cohesionat el grup. Un exemple d'això és la sortida de Ter Stegen.

El mític porter del Barça, fitxat el 2014 i primer capità durant els últims anys, va intentar imposar el seu ego a les necessitats de l'equip. La seva necessitat de destacar per sobre d'altres es va convertir en un problema intern per a Flick que va esclatar, precisament, fa just un any: a la celebració de Lliga tot i la derrota contra el Villarreal (2-3).

L'incident fa un any contra el Villarreal

Ter Stegen, que va ser descartat de les semifinals de Milà i passava un mal moment personal, va distreure l'equip en el moment que s'ho jugava tot. Va anteposar els seus interessos personals als col·lectius i es va negar a prendre la paraula el dia de la celebració de Lliga. No tenia ganes de parlar perquè no se sentia partícip dels èxits i Flick, novell en aquestes lides, el va escoltar i va descartar els parlaments de l'equip.

Va ser una decisió que va caure molt malament. No només entre l'afició, sinó especialment a la junta directiva. Joan Laporta va baixar a demanar explicacions, però ja era massa tard. Els jugadors van saludar l'afició fent una rua a Montjuïc però no van agafar el micròfon. Aquest any, la situació ha estat molt diferent.

Tornen els parlaments

El mateix Flick, que va fer cas al seu capità i va declinar els parlaments l'any passat, ha decidit ser protagonista i agafar el micro aquest diumenge després de guanyar la Lliga. Primer ho ha fet l'ara capità, Ronald Araujo --ja que Ter Stegen va ser condemnat a sortir arran d'aquell incident--, i després el mateix Flick, molt emocionat després de la defunció del seu pare.

"No oblidaré mai el dia d'avui, l'ambient ha estat increïble, estic molt agraït", ha confessat Flick donant la "bona nit" a l'afició en català i prometent lluitar per la Champions. Després de parlar al centre de l'estadi reformat, va acudir després a la sala de premsa i també es va esplaiar en les seves respostes als mitjans. Van ser poques preguntes, però Flick va dir tot el que necessitava.

El problema dels egos i la confessió més sensible

"Al principi de la temporada vaig parlar dels egos, jo també he estat jugador i també volia jugar tots els partits, però al final es tracta de l'actitud i la mentalitat que mostra l'equip en tots els entrenaments... sempre vaig dir que arribaríem al màxim nivell perquè quan miro els entrenaments, sempre tinc aquesta sensació positiva", va exposar el tècnic alemany, rememorant aquella famosa frase dels egos --que, en teoria, anava més per Lamine Yamal-- ara que ja no hi és Ter Stegen a la plantilla, un any després que esclatés el conflicte.

Després, va decidir sincerar-se una mica més sobre la mala notícia: "Quan aquest matí m'ha trucat la meva mare i m'ha explicat que el meu pare havia mort, he pensat que era millor explicar-ho, compartir-ho, donar la informació als meus jugadors i em sembla increïble com han reaccionat... per mi, realment són una família i estic molt content de treballar en aquest club magnífic i de viure a Barcelona, és el que més valoro, sento que estic al lloc adequat".

Els nous objectius de Flick

I, més enllà de les seves confessions i exercicis de sinceritat, Flick també es va atrevir a descobrir els seus grans objectius com a entrenador del Barça: "Sé que aquí tothom vol la Champions League i ho tornarem a intentar la propera temporada". "Ara volem arribar als 100 punts, encara és possible i és el pròxim objectiu que ens marquem... però crec que avui es mereixen celebrar-ho i espero que ho puguin fer aquesta nit", va sentenciar el míster.

Els seus nous reptes, a més de la Lliga dels 100 punts o la Champions League en el futur, passen també per reformar la plantilla i pactar amb Deco els ajustos necessaris per aconseguir el màxim nivell competitiu el proper curs. Es preveuen sortides, potser alguna dolorosa, i falta veure com es millora la davantera i la defensa.