El Barça aixeca la Lliga a la cara del Reial Madrid i ret el millor homenatge al pare de Flick

Campions de Lliga. El FC Barcelona va fer història davant el Reial Madrid. Hansi Flick, arquitecte d'aquest Barça, va guanyar la segona Lliga consecutiva i el seu equip va cantar l'aliró per primera vegada en 126 anys davant l'etern rival. Va ser el millor homenatge per a l'estrateg alemany i el seu pare, mort ahir a la nit. El nou Spotify Camp Nou, amb més de 62.000 culers que ho van donar tot, va viure la seva primera gran nit. Tot va sortir rodó, amb un Barça que va sentenciar el clàssic a la primera part, gràcies als gols de Marcus Rashford i Ferran Torres.

L'elenc blaugrana tenia l'oportunitat de fer sang. El Madrid, immers en una crisi sense precedents, sense Kylian Mbappé ni Fede Valverde sobre la gespa, però amb Aurelién Tchouameni, va sortir sense energia. Tot el contrari d'un Barça que va marcar el primer, de falta, al minut 8. Marcus Rashford va netejar les teranyines de la porteria de Thibaut Courtois.

L'extrem anglès, normalment apàtic, va respondre als càntics d'un Camp Nou que amb el xiulet inicial va entonar el "boti, boti, boti, madridista qui no boti", que va repetir la tornada de "campions, campions, oe, oe, oe" i que es va animar a cridar-li "tonto, tonto" a Vinicius Júnior i Jude Bellingham. Als deu minuts va ampliar l'avantatge Ferran Torres. El 7 blaugrana, titular per davant de Robert Lewandowski, que podria haver jugat el seu últim clàssic, va estar de dolç.

El dia de Ferran

El davanter de Foios sempre va intervenir bé de primeres i al 18' de la primera meitat no va ser una excepció. Fermín López, extrem esquerre contra el Madrid, va veure la desmarcada d'un Dani Olmo que la va deixar morta a l'àrea de meravella. Amb un toc màgic d'esperó. I allà va aparèixer el tiburó olorant sang. Ferran va aixecar el Spotify Camp Nou, que als 20 minuts ja es veia campió.

Ferran i Rashford, protagonistes inesperats, van enviar un missatge clar sobre els dubtes que hi ha sobre ells al club blaugrana. Volen seguir al Barça i el Barça, continuar regnant al torneig domèstic. I és que el Madrid només va tenir un parell d'ocasions clares i en totes dues Joan García va assegurar el seu Trofeu Zamora com a millor porter del campionat. Ni Vinicius ni Gonzalo van espantar el porter de Sallent.

Un clàssic de celebració

La primera meitat va acabar amb ovació a Hansi Flick, que va dirigir el partit de meravella malgrat la tràgica mort del seu pare durant la nit de dissabte. Les dues dianes van ser dedicades a l'estrateg de Heidelberg. La Grada d'Animació, per fi amb 1.200 persones, es va encarregar de coordinar un Spotify Camp Nou que va tornar a ser el de les grans nits.

Els segons 45 minuts van tenir poca història. Els 62.000 culers van estar drets de principi a fi, fent volar les bufandes i cridant "campions, campions". Es va celebrar el retorn de Raphinha i es va cantar a favor de Pedri i Fermín, que en ser substituït a dos minuts del final va cridar "anem" davant de tots els seus companys, tancant tots dos punys. Als canterans, com Gavi, els va saber millor que a ningú el triomf davant el Madrid.

Festa final

El Barça va jugar a plaer. Es va centrar més en la celebració posterior, amb un Rafael Louzán que esperava torn per lliurar el trofeu de la Lliga, i va tenir pietat. Courtois, amb un parell de mans, va evitar la golejada. I només un gol de Bellingham anul·lat per fora de joc previ va aportar una mica de tensió a un partit que, en comptes de ser tens com tot clàssic, va ser una festa barcelonista.

El Barça és campió de Lliga per 29a vegada. Dues seguides amb Flick i zero títols al caseller per a un Madrid que ha perdut essència des de l'arribada de Mbappé. Més ganes que ningú de celebrar-ho va tenir Lamine Yamal, que de la graderia va baixar a la gespa i es va posar la samarreta com si no estigués lesionat. Abraces, crits i esportivitat. Jugadors i staff es van donar la mà. Després va començar la celebració, amb focs artificials inclosos. El Barça domina el futbol espanyol.