La veritable raó de l'enuig de Lamine Yamal a l'Atlètic-Barça de Lliga té nom i cognoms

Lamine Yamal va marxar visiblement molest de la gespa del Wanda Metropolitano després del xiulet final de l'Atlètic de Madrid-Barça de Lliga (1-2). Inexplicablement, la joia de Rocafonda ni tan sols va celebrar un triomf que ampliava la renda sobre el Reial Madrid al capdavant del campionat a set punts. L'equip català es va prendre la revenja contra el conjunt matalasser després de l'eliminació de la Copa del Rei. No hi havia cap motiu per no esbossar un somriure a les portes de l'eliminatòria de la Champions League.

Tanmateix, el 10 blaugrana ni tan sols va celebrar el gol del triomf, obra de Robert Lewandowski. Tampoc va saludar Hansi Flick en el seu camí cap al túnel de vestidors, i el tècnic de Heidelberg no podia comprendre el seu enuig. Dos dies després, la retransmissió de DAZN ha desvetllat la veritable raó darrere del cabreig.

Gest des de la banda

El motiu té nom i cognoms, que responen al seu darrer acompanyant abans d'enfilar el túnel. L'entrenador de porters, José Ramón de la Fuente, va retreure amb un gest al canterà barcelonista que xutés en una acció d'atac, en lloc de passar la pilota a Robert Lewandowski o Ferran Torres.

Tots dos davanters esperaven la pilota, però Lamine va justificar la seva decisió amb el marcador i un final de partit que s'acostava en els últims 10 minuts de temps reglamentari. Finalment, al minut 87, Lewy va rematar involuntàriament un rebuig a xut de Joao Cancelo que es va convertir en el gol de la victòria (1-2).

"Ho ha intentat tot"

L'entrenador alemany no va saber identificar en roda de premsa el focus del problema, més enllà de la frustració del futbolista per no haver pogut fer gol després d'haver traçat tots els camins possibles cap a la porteria: "Sembla que estava una mica enfadat, però ho va donar tot, va intentar marcar gols, donar l'última passada..., és normal. Per descomptat que és emocional, però hem parlat al vestidor i tot està bé. No ha estat per la seva actuació, perquè ha jugat molt bé. Són algunes situacions, ho ha intentat tot, però no ha tingut la fortuna de marcar".

Després del partit, De la Fuente intercanviava impressions amb Lamine, que gesticulava amb els braços cap a una part incerta del camp. L'alegria col·lectiva per la victòria va deixar la rebequeria en anècdota.