Poca samba el dia que el Barça va retre homenatge a Ronaldinho: victòria grisa per seguir líders de la Lliga

"L'ego mata l'èxit", va pronunciar Hansi Flick al setembre després d'empatar a Vallecas. El FC Barcelona, ara, és un altre equip, i va saber guanyar al Rayo Vallecano a l'Spotify Camp Nou aliant-se amb la pilota aturada. El partit, tràmit a les 14:00 hores i abans de l'aturada, es va fer llarg, però els blaugrana van aconseguir sumar tres punts molt necessaris per mantenir a ratlla el Reial Madrid a la Lliga.

El futbol és un joc d'errors, i de circumstàncies. Ronald Araujo, titular en lloc del tocat Éric García, es va menjar un desmarcatge de Pep Chavarría tot just començar. Una bona passada al segon pal va ser errada per Carlos Martín. Joan García es va obrir de braços i cames per aturar l'impossible. Després l'errada va arribar per part de Pathé Ciss, que va deixar Raphinha sol davant del porter. L'extrem blaugrana ho va intentar amb la dreta, amb un xut molt lent que va marxar fora.

La redempció d'Araujo

I, igual que fallen els futbolistes, també ho fan els àrbitres. Cordero Vega no va assenyalar un possible penal de Ciss sobre Lamine Yamal, que va deixar una passada espectacular amb l'exterior que va acabar en errada de Raphinha a boca de gol, i tampoc un altre de Fermín López, que va xocar amb Andrei Ratiu. I va ser llavors quan Araujo, assenyalat a la primera acció, va decantar la balança. Joao Cancelo va servir un còrner al segon pal i el defensa de Rivera va guanyar la pugna a Ciss.

Va rematar de cap, i la pilota va impactar fins i tot al pal, per colar-se després fins al fons de la xarxa. Amb un crit de ràbia i un gran salt ho va celebrar el 4 blaugrana. El partit es va calmar. Només ho van alterar dues coses després del gol d'Araujo. Un ensurt amb Joan, que va tornar a portar-se la mà al bessó del qual es va queixar davant el Newcastle --la interrupció va servir alhora perquè Raphinha es canviés les botes--, i un altre de Fermín López.

Ensurt o estratègia?

El mitjapunta d'El Campillo es va portar la mà a l'isquiotibial, a l'inici de la segona part, però només va ser per culpa d'un contacte amb les botes d'un jugador rayista. Amb el Mundial a tocar, i tots dos convocats amb Espanya, no era el moment de demanar el canvi. Sí de donar oportunitats. Flick va treure Lewandowski al descans i va donar entrada a Ferran Torres, ja que tots dos necessiten recuperar sensacions.

Lamine Yamal, en canvi, va tornar a ser titular, va entrar a l'Spotify Camp Nou amb la samarreta de Ronaldinho de la temporada 2005-06, com tots, i que portava una cinta al cap, precisament emulant Ronnie. No obstant això, el geni de Rocafonda no va aconseguir dinamitzar un encontre disputat a les 14.00 hores.

Tranquil·litat final

I per això a l'hora de partit va treure Dani Olmo i Marc Casadó. Va ser quan Joan va tornar a ser clau. En un partit que es va anar trencant paulatinament, el porter de Sallent va tenir fins a tres intervencions de mèrit seguides. Pedri, amb els braços, demanava calma. Es va aconseguir quan Cordero Vega va aturar el partit en sentir un xiulet semblant al seu entre la graderia.

Una sortida en fals de Batalla va estar a punt de significar el segon gol blaugrana i una transició ràpida el primer del Rayo a falta de deu minuts. El Pacha Espino va xutar per sobre del travesser completament sol a l'àrea. L'equip culer es va emparar en Joan per mantenir l'avantatge d'un gol al marcador. Cancelo, exhaust, va haver de ser substituït per Xavi Espart.

El Barça va completar un partit gris, en què, malgrat l'homenatge a Ronaldinho, ningú va posar la samba. Els tres punts, això sí, tenen gust de glòria abans del derbi madrileny al Santiago Bernabéu.