El Barça paga molt cara l'absència de Pedri: allau d'ocasions rebudes i gols perdonats

Sense Pedri, res és igual. El joc del Barça no flueix sense el seu millor migcampista. L'equip de Hansi Flick no va dominar en un escenari tan exigent com el Metropolitano ni va aconseguir imposar-se al Girona, aquest dilluns (2-1). Ja són moltes les vegades que ha passat. Els primers 45' a Montilivi van ser un correcalles en què els pals van evitar el gol blaugrana fins i tot des del punt de penal. La segona part, la caiguda estrepitosa coral de l'equip. Els locals van vèncer arrossegant els culers, que van veure com Joan García rebia l'MVP tot i la derrota.

En un principi, el Barça va guanyar en agressivitat, amb la tornada de Raphinha, qui va sortir d'inici. Tanmateix, va continuar sense guanyar control. El partit va ser un anar i tornar en què els blaugranes van tenir les més clares, no sense un parell d'avisos molt perillosos de l'elenc de Míchel.

15 minuts de tempteig

El primer quart d'hora va ser de tempteig. El Girona assetjava l'àrea de Joan García després de cada pèrdua culer; el Barça, per la seva banda, buscava el joc directe i les pilotes a l'espai, sense cap intervenció prèvia de Frenkie de Jong i Dani Olmo, que va assumir les funcions de Pedri.

Per la banda de Gerard Martín, titular després que Giuliano Simeone superés Alejandro Balde en cada acció, van arribar els primers acostaments. L'ex del Cornellà va escollir bé i va salvar alguna passada clau del Girona. Va ser, precisament, per la banda de Jules Koundé per on l'equip de la Costa Brava va generar molt, moltíssim, de la mà de Bryan Gil.

Anar i tornar

Joan va haver de treure un mà a mà a Tsygankov després de mitja hora de partit, després d'una bona passada a l'espai de l'extrem andalús. Abans, fins a tres n'havia perdonat el Barça. Raphinha va tenir un xut al primer pal que va fallar després de sortir d'un driblatge i Lamine Yamal, una vaselina fallida davant Gazzaniga.

El Barça es va acostar amb més perill, però deixant una gran inseguretat en defensa. Les centrades laterals van ser un problema i el Girona va trobar espais davant un equip que va tenir molt poques possessions llargues. I Vitor Reis se'n va aprofitar. Sent central, va recórrer tot el camp fins a rebre una falta a la frontal d'Éric, que li va costar la groga.

L'absència de Pedri

En aquest anar i tornar, una altra clara va tenir Raphinha. Abans del descans, Lamine va verticalitzar el joc i va trobar l'11 blaugrana a l'altre costat. L'extrem brasiler va intentar un xut creuat que va topar amb el pal. Com va passar per segona vegada des dels onze metres. Olmo va caure a l'àrea, on se sent més còmode, i el geni de Rocafonda va assumir la responsabilitat. La va enviar al pal i va marxar capcot al túnel de vestidors després del xiulet de l'àrbitre.

El Barça no somriu sense Pedri. El joc del Barça va empitjorar amb el pas dels minuts. Cubarsí, un central, a centrada de Koundé, va alleujar els culers trencant una sequera de 156 minuts sense marcar --7' des del tercer davant el Mallorca, els 90' contra l'Atlètic i els 59 a Montilivi--.

L'alegria va durar poc. Al cap de tres minuts va empatar Lemar, sol a l'àrea petita. I més podien haver estat els gols del Girona si no fos per Joan. O per Soto Grado, que va validar el segon del Girona després d'una trepitjada sobre Jules Koundé.

Al Barça li falten idees. Des que falta Pedri, el Barça ha anat a menys en cada partit. Va jugar bé davant l'Elx, tot i que va concedir ocasions. Davant la Reial va caure encaixant amb facilitat i fallant-ho tot. Així, fins a la versió actual. El Girona va superar el Barça en tots els aspectes.