Araujo es reconcilia amb el futbol i fica el Barça a semifinals de la Copa: victòria agònica a Albacete

Lamine Yamal cada dia és més líder. No li fan por els grans escenaris, com es va veure a les semifinals de la Champions League la temporada passada, ni tampoc camps combatius i protestadors com el Carlos Belmonte. El 10 del FC Barcelona va marcar les diferències als quarts de la Copa del Rei contra l'Albacete. S'acostava cada cop a la pilota, combinava amb delicadesa amb Dani Olmo i obria la llauna a la primera part per jugar una segona part que va començar bé, però va acabar amb un Barça demanant l'hora. I en aquests 45 minuts va tenir el seu moment de glòria Ronald Araujo.

El central xarrua tornava a la titularitat després de més d'un mes. Un mes en què va anar a Israel, va tractar els seus problemes de salut mental després d'una nit molt dura a Stamford Bridge i va acceptar els tempos de Hansi Flick. El defensor uruguaià va esperar el seu moment, que va arribar al 56'.

Crit d'alleujament

Marcus Rashford, molt participatiu encara que descartat a la primera meitat, va servir una gran centrada al primer pal. I allà hi era el 4 blaugrana per rematar el córner amb un cop de cap potent. El millor va ser la celebració, plena d'abraçades, de crits d'alleujament i superació, i amb dedicatòria especial al míster.

Araujo va decantar l'eliminatòria contra l'Albacete i va donar tranquil·litat. Tanta, que fins i tot Olmo ho va intentar de rabona, a la mitja volta després de superar el porter, i Ferran Torres es recreava al costat de l'hiperactiu Lamine Yamal dins l'àrea. Un parell d'ocasions clares va tenir Jefté, assass´ del Real Madrid, que va perdonar dues a boca de gol. Al camp, ja hi eren Marc Casadó, Fermín López i Pau Cubarsí, suplents d'inici.

L''Alba' dona l'ensurt

Al minut 80, el renascut Araujo va haver de ser substituït. Després d'interceptar una passada a la banda i robar la pilota, que s'havia anat llarga, no podia seguir la cursa. El seu cap li demanava no rendir-se, però el defensa de Rivera va acabar caient i recolzant-se amb les mans a terra, bufant. Flick el va substituir, després d'un partit notable, i en el seu lloc va entrar Jules Koundé.

L'Alba volia celebrar un gol, però la línia del Barça, superada amb força assiduïtat aquesta temporada, no va fallar al Carlos Belmonte. Jefté havia rematat a plaer una passada de la mort d'un Puerta que estava molt avançat i això va ser un avís. A la següent, a pilota aturada, Javi Moreno no perdonava amb una rematada al primer pal. A cinc del final, tot s'estrenyia.

Martín, salvador

El Barça intentava fer de la pilota el seu millor aliat, amb possessions llargues. Tanmateix, l'Albacete va posar contra les cordes els culers. L'equip de Flick intentava posar-se seriós, combinant per dins i trobant un Gerard Martín que seria decisiu a les dues àrees. El lateral català li donava una passada que valia un gol a Ferran. El gol va ser anul·lat per fora de joc. Després, l'ex del Cornellà va treure una pilota a la línia, la que era l'empat de l'Alba.

L'elenc blaugrana va mossegar les dents al final. El Barça no s'esperava l'empenta final de l'equip manxec. La ventafocs de la Copa del Rei no posaria les coses fàcils. Els gols de Lamine Yamal i Araujo van valer als blaugranes, que ja són a només dos partits de revalidar el títol.