Quatre mesos després de guanyar, arrasant, les eleccions a la presidència del Barcelona es va obrir, inesperadament, el meló de la successió. Joan Laporta, ho mostren els estatuts del club, no pot enllaçar un tercer mandat consecutiu i a cinc anys vista, que es diu aviat, Rafa Yuste ja s'ha postulat com el seu delfí.

Successor designat o, de moment, simple aspirant, l'amic de la infància somia (i ho proclama obertament) amb ser l'hereu. I aquest pas endavant en aquest precís moment ha provocat sorpresa a la junta. En l'acte de la presa de possessió del primer de juliol Laporta va sostenir que no contempla l'opció de canviar els estatuts i que el 2031 marcarà el seu final. I és per això que la proclama de Yuste va motivar estupor.

“No és moment per parlar d'això” es deixa anar al club, mentre entre la directiva el silenci és tan sepulcral com, se sospita, incòmode. Ho és perquè, entre altres coses, se sap d'altres persones amb legítimes aspiracions a ser presidenciables i que han callat aquests mesos.

Se sap, principalment, d'Elena Fort, suport incondicional de Laporta i que a finals de 2023 ja va admetre la seva il·lusió per convertir-se en la primera dona presidenta del Barça… Una cosa que va ser, curiosament, recolzada llavors personalment i públicament pel mandatari.

“Com a tots els socis i sòcies del club, m'agradaria algun dia ser la presidenta, és clar. I la reivindicació que pugui haver-hi una presidenta al Barça la mantindré sempre” va explicar Fort en moments especialment difícils a nivell públic, amb els retards del retorn al Camp Nou en primer pla i l'evident desgast personal que això li va provocar.

Laporta, sempre tan afectuós com proper a la seva vicepresidenta, valora especialment la gestió de Fort en els projectes més complexos i problemàtics, a banda de considerar que és la millor veu de l'entitat per la seva valentia a l'hora d'aparèixer en públic, a risc de rebre crítiques severes i fins i tot atacs personals.

Yuste i Fort formen part del nucli dur i més proper al president. Del primer, vicepresident esportiu, no se sap amb claredat la seva incidència en les decisions, precisament, esportives, en mans de Deco i del mateix Laporta. Cara amable de la Junta, va entrar com a directiu el 2008, alhora que ho va fer l'actual vicepresidenta institucional, sempre bolcada en una àrea social que li ha donat més disgustos que alegries… però li ha servit per fer-se valer i mostrar el seu potencial.

Caldrà veure com es desenvolupa aquest culebrot inesperat però ja se sap que el pas endavant de Yuste ha desagradat a la Junta, provocant estranyesa que Joan Laporta no hagi intervingut. El que està clar és que aquest assumpte de la successió del president, de l'elecció de l'aspirant que surti de la Junta haurà de ser tractat amb temps…

Però, sens dubte, encara no.