El cap de setmana passat es van celebrar dos esdeveniments poliesportius que m’han fet reflexionar sobre la importància de la frase més que un club que el Barça prodiga. D’entrada, un partit de rugbi platja en el marc del XXV Torneig d’aquest esport que el club de Badalona va celebrar dissabte passat. Un torneig que va comptar amb equips procedents d’Escòcia, Suïssa i Itàlia, però també del FC Barcelona. Per què si preguntem a una gran massa social del club, molts d’ells no sabran que també hi ha un equip de rugbi?

La potencialitat blaugrana va més enllà del futbol i és bo educar el soci i la sòcia en tot això. L’altre aspecte que m’ha fet reflexionar és el Tour de França. Vaig tenir l’enorme privilegi de pujar a la caravana publicitària del Grand Depart a Barcelona i constatar que, malgrat moltes crítiques que pugui tenir, és una barbaritat comparar un esdeveniment d’aquestes característiques i situar-lo al mateix nivell del fracàs que va ser la Copa Amèrica. Malgrat una calor infernal, els carrers estaven plens de curiosos i aficionats al ciclisme i, en la memòria col·lectiva, hi ha molts grans ciclistes que contribueixen a transmetre aquest llegat i la passió per les dues rodes.

Si bé el rugbi compta per al Barça, no podem dir el mateix del ciclisme. Joan Laporta, en el seu primer mandat com a president, va impulsar un equip d’aquesta disciplina esportiva l’any 2004. La secció estava integrada per 20 corredors i tenia l’objectiu ambiciós a llarg termini de fer el salt al professionalisme. El director tècnic, aleshores, era un vell conegut i veí meu a Sant Antoni de Calonge, el campió de la Volta a Espanya, Melcior Mauri.

La nova secció ciclista del Barcelona recuperava, després de molts anys, la que ja havia existit al club amb anterioritat. Inicialment, es va fundar el 1925 i va desaparèixer el 1945. Des de 1928 i fins a la Guerra Civil, es va promocionar aquest esport i va tenir en Mariano Cañardo la seva principal estrella. Però tot això es va esfumar malgrat les bones intencions. I arribem a un 2026 en què un exblaugrana com Andrés Iniesta té un equip en l’actual edició del Tour, abans que el mateix Barcelona.

L’aposta per l’aspecte poliesportiu no es pot menystenir. Ho veiem també en el bàsquet blaugrana; encara que molts discuteixin que el club no els tracta com una secció, la realitat diu una altra cosa. Els èxits i l’aposta per tot això es veuen en els resultats, però en una era on la comunicació és vital, em sembla vergonyós no conèixer en el relat públic que el Barça té un equip de rugbi o que, en el moment en què el Tour passa per Catalunya, els blaugranes constatïn, 20 anys després, que aquell projecte no va tenir prou lideratge ni empenta. A l’estiu, tot és descansar i desconnectar. Però també hauria de servir per reflexionar com potenciar aquells valors que han d’anar més enllà d’una simple frase per quedar bé.