El Barça es podria estar plantejant un canvi de rumb en la seva estratègia de fitxatges. Les enormes dificultats per abordar la incorporació de Julián Álvarez, unides a l'evident mala sintonia institucional amb l'Atlètic de Madrid, obliguen a explorar alternatives que, fins fa poc, semblaven improbables.

I és aquí on emergeix amb força el nom de Harry Kane. El davanter anglès està signant un Mundial senzillament extraordinari, demostrant que continua sent un dels millors '9' del planeta. És cert que aquest mes complirà 33 anys, una dada que podria generar dubtes en una política centrada a rejovenir la plantilla. No obstant això, els grans golejadors solen desafiar el pas del temps i tot convida a pensar que a Kane encara li queden, com a mínim, tres temporades al màxim nivell.

L'operació amb el Bayern de Munic tampoc seria senzilla, però tampoc impossible. El futbol està ple de precedents de davanters veterans que han marcat una època en els seus últims anys de carrera, i el Barça necessita rendiment immediat sense renunciar a l'ambició.

En un mercat cada cop més complex, si Julián Álvarez es converteix en una missió impossible, Harry Kane representa una fórmula d'èxit pràcticament assegurat i un fitxatge capaç d'elevar el nivell competitiu de l'equip des del primer dia.

Fins sempre Ansu

Hi ha comiats que fan més mal pel que podien ser que pel que realment van ser. El d'Ansu Fati pertany a aquesta categoria. La seva marxa definitiva al Mònaco posa punt final a una història que va començar com un somni per al barcelonisme i que, amb el pas del temps, ha acabat convertint-se en una amarga successió de contratemps.

Quan va debutar amb la samarreta del Barça va trencar tots els rècords de precocitat. El seu desvergonyiment, el seu talent i la seva capacitat per decidir partits van fer creure a tota una generació de culers que estava naixent una nova estrella mundial. El futur li pertanyia. Fins que va arribar aquella fatídica lesió de genoll davant el Betis, al novembre de 2020. Aquell dia no només es va lesionar un futbolista; també es va trencar una trajectòria que semblava destinada a marcar una època.

Des de llavors, l'Ansu mai va tornar a ser el mateix. Les recaigudes, els problemes físics i la manca de continuïtat van anar apagant a poc a poc la il·lusió que havia despertat. Ni tan sols l'enorme simbolisme d'heretar el dorsal 10 de Leo Messi va poder canviar un destí que es va anar torçant amb el pas de les temporades.

Ansu Fati se'n va deixant una sensació inevitablement agredolça. Va ser un dels jugadors més estimats de La Masia, un futbolista cridat a liderar el futur del Barça i que, al final, ha acabat sent més un record ple de nostàlgia que la realitat que tots somiàvem gaudir.

Laporta ja canta en solitari

Joan Laporta no va necessitar gaire temps per deixar clar que el seu nou mandat no serà precisament de perfil baix. La seva presa de possessió va ser una autèntica declaració d'intencions, amb un president disposat a recuperar el protagonisme institucional del FC Barcelona i a enviar missatges dins i fora dels despatxos. Si algú esperava un acte protocol·lari i sense ensurts, s'equivocava. Laporta va demostrar que arriba amb ganes de rock and roll.

Hi va haver picades d'ullet i advertiments. L'Atlètic de Madrid va rebre la seva dosi després de mesos de relacions tenses entre ambdós clubs, mentre que el Reial Madrid i, especialment, Florentino Pérez també van estar molt presents en un discurs que va tornar a evidenciar que la rivalitat està més present que mai. Laporta vol un Barça fort a la gespa i als despatxos, disposat a defensar els seus interessos sense complexos i a plantar cara quan consideri que és necessari.

Un dels detalls més cridaners va ser la presència de Javier Tebas. Veure el president de la Lliga en un acte d'aquestes característiques ja era significatiu, però més encara després dels seus recents elogis a la recuperació econòmica del Barça. Les seves declaracions, com era d'esperar, han provocat un notable malestar en el madridisme, acostumat a escoltar un discurs molt diferent per part del màxim dirigent de la competició.

El mandat tot just acaba de començar, però el missatge ja ha quedat clar. Laporta no pensa amagar-se. Laporta vol tornar a liderar un Barça triomfal.