L'actual Barça de Joan Laporta està massa callat des de fa uns dies. Aquest aspecte, sumat al Mundial, donarà una volta de rosca demà mateix, quan se celebra l'acte del seu nomenament, novament, com a president. Un acte, per cert, presentat per la influencer (periodista també?) Georgine Leger, qui segur que ho bordarà perquè ha sabut captar l'aficionat i el seu codi comunicatiu.
Doncs bé, Laporta té gana de titulars i, de ben segur, sigui demà o un altre dia, l'aspersor començarà a posar-se en marxa. On ha de treure ja alguna conclusió pública és sobre el cas Julián Álvarez. Aquesta directiva, també és cert, porta uns quants estius colant alguns gols als mitjans: del cromo de Nico Williams utilitzat durant dos anys al de Julián. Sigui com sigui, no cal mirar a fora i no deixar de banda el que, amb tant de circ, ens perdem: una sortida de Raphinha que ens van coent lentament com els guisats. D'aquestes maneres, tenim també precedents recents: Iñigo Martínez i fins i tot Gundogan. Marxen per la porta del darrere, sense fer soroll, com una injecció ràpida i sense temps per assumir-ho.
En el cas del brasiler, tiraré de tòpics però és la seva realitat: és brasiler. Ja quan ha anat amb la seva selecció ha tingut algun que altre problema d'ordre i conducta. Vegis un dels últims enfrontaments contra l'Argentina. A Raphinha no li falta disciplina, però sí rigor i ordre mental, també en la seva vida. Que un jugador, especialment brasiler, tingui problemes econòmics o de liquiditat immediata no és cap novetat. Que s'utilitzi aquesta premissa per justificar la seva marxa del Barça, tampoc. Parlen que la seva fitxa és molt alta per preparar el terreny. Ric. Més alta és, proporcionalment, la d'Araújo i fins i tot la d'Olmo. I cal recordar que Lamine Yamal no juga sol. En definitiva, els estius ja no són com eren. Abans, el run-run estava en els fitxatges, ara en les marxes. El problema és que no venen tant i, per tot això, els culebrots són curts i d'un sol capítol. Raphinha, et necessitem.