Em dol que Cucurella vagi a jugar al Reial Madrid. Sempre he considerat que aquells rínxols icònics, que van començar a formar-se al futbol base del Barcelona, eren nostres. Sempre vaig fantasiar amb que tornés a vestir la samarreta blaugrana, sobretot quan es va consolidar com a lateral esquerre titular de la selecció espanyola.

Mai va passar i crec que ja mai passarà. I em dol perquè el vaig seguir al futbol base i és un dels jugadors que més il·lusió va despertar d'aquella generació perduda de La Masia, juntament amb Riqui Puig.

Aquest dolor, però, conviu amb un enorme sentiment d'injustícia: no es pot exigir a Cucurella una fidelitat que el Barça mai va tenir amb ell.

El d'Alella, després de gairebé una dècada a La Masia, va ser descartat abans de començar per Valverde, durant una gira de pretemporada, sense tenir l'oportunitat de disputar un mínim de partits amb el primer equip. Va marxar a l'Eibar i va destacar. Per a la posteritat queda la frase de Mendilibar, un savi com pocs: "Si mires les seves estadístiques no el fitxes mai, però Cucurella és futbolista". El Barça el va recomprar per fer caixa, mai amb la intenció de quedar-se'l.

Durant els anys en què el Cucu podia créixer al Barcelona, el club va apostar per Digne (2016, 16,5 milions), Akieme (2018, 1,5 milions), Junior Firpo (2019, 18 milions), Marcos Alonso (2022) i, més recentment, João Cancelo.

Alguns fitxatges han estat bons -Gerard Martín, probablement el millor si valorem la relació qualitat-preu-. D'altres, útils a estones, com Cancelo. La majoria, però, van ser una ruïna, com Digne o Junior Firpo. Pel camí també va caure Juan Miranda, a qui el club va considerar una aposta prioritària quan ell i Cucurella es disputaven un lloc a l'equip.

El Cucu es va fer futbolista a la Premier i, quan ha tingut opcions de tornar, el Barcelona mai ha apostat de veritat per ell. Hi va haver converses a l'inici de l'estiu, però van ser poc concretes i no van transmetre un interès ferm.

El lateral volia tornar a Espanya perquè considerava que la seva etapa al Chelsea estava finiquitada. No volia seguir a la Premier i tots els clubs que li van preguntar ho sabien. Va rebutjar l'Arsenal i el Manchester City, tot i l'interès que van mostrar. Les seves prioritats personals, l'aposta total de Mourinho -"ets tu o ningú", li va dir el portuguès- i la fermesa del Madrid li obren les portes d'un dels clubs més grans del món.

Li desitjo que li vagi bé a ell i malament al seu equip. Però no es pot demanar a Cucurella que renunciï al pas més important de la seva carrera per amor a un club que mai l'ha cregut ni li ha permès demostrar el que val.