El que era un secret a crits s'ha confirmat, i després de guanyar tots els títols, el Barça ha dit adéu a Alexia Putellas, Ona Batlle i Mapi León, tres pilars de l'equip als quals serà molt difícil trobar un relleu.

És evident que res dura per sempre i que la vida són etapes que comencen i acaben, però veure com la gran capitana se'n va de l'equip de la seva vida és un cop dolorós, encara que ho és més tenint en compte la quantitat de fugues que el Barça està patint a l'equip femení.

Les baixes d'Alexia, Ona i Mapi, a les quals s'hi poden sumar altres de jugadores importants com Salma Paralluelo o algunes joves, són un indicador de l'estat en què es troba l'equip femení i la importància que el club li està donant, ja que temporada rere temporada l'equip ha anat perdent efectius importants que l'han anat minvant, encara que els resultats hagin seguit.

En poques temporades, el club ha perdut a Mariona Caldentey, Keira Walsh, Ingrid Engen, Laia Codina o Jana Fernández, i pràcticament en tots els casos el denominador comú era econòmic, ja que cada vegada era més difícil competir contra equips de la Premier o del grup Kang, que també s'havia endut Jonatán Giráldez.

La baixa qualitat de la Lliga F no ajuda gens, però la manera en què es calcula el Fair Play financer encara ajuda menys, ja que el Barça es veu doblement perjudicat, ja que, encara que l'equip femení sigui dels pocs que acaba amb guanys, la mala situació econòmica i els salaris de l'equip masculí i les altres seccions no permeten renovacions a l'alça o fitxatges que permetin a l'equip seguir comptant amb les millors.

El Barça ha estat un motor en una Lliga F que en cap moment ha treballat per aconseguir la millor lliga del món, possiblement perquè a altres equips importants no els interessa, però que llasten el creixement del femení en favor d'una Premier que obliga a destinar un percentatge important del pressupost, a part de fomentar que s'obrin els grans estadis per als equips.

Avui és impossible no entendre el Barça sense l'equip femení, una realitat que ha creat un nou sentiment dins del club, que forma part de l'ADN blaugrana i ha de seguir sent un referent. El club hauria d'analitzar on fer alguns retalls i no llastar un equip que és un icona mundial, i on ha de seguir treballant perquè segueixi sent així.

Alexia Putellas, igual que Aitana Bonmatí, són molt més que jugadores de futbol, són icones amb una marca pròpia molt important, que va totalment lligada al Barça. El seu futur havia de seguir sent blaugrana, ja que era una simbiosi que no s'havia de trencar, igual que va passar amb Leo Messi en el seu moment.

El temps dirà a qui li pot anar millor o pitjor, si a l'Alexia o al Barça, però avui toca buscar relleus de garanties per a un Pere Romeu que ha passat d'estar qüestionat a renovat en pocs mesos, i, a priori, sembla que aquests relleus podrien estar a la pròpia Masia del Barça, encara que també serà necessari un esforç per part del club. A part d'Alexia, cal cobrir baixes sensibles com Ona, Mapi i veurem si alguna més, a part de començar a pensar en els futurs relleus d'Irene Paredes i Marta Torrejón, que per edat cal començar a treballar.

El Barça ha de seguir treballant en el femení com una part clau del club, que ha perdut massa efectius importants en els darrers anys i que ha de ser un referent internacional com ho és avui, el que obliga a optimitzar també els recursos i pensar, potser, en si sacrificar un salari massa elevat i ja substituït com seria Frenkie De Jong no podria ajudar tant al masculí, com també al femení i a les altres seccions, començant amb un bàsquet que viurà un estiu mogut i que mereix més del que avui se li ha donat.

En breu comença quelcom que no volíem veure, un Barça sense Alexia Putellas, sense un dels seus icones més globals, que ha canviat la història del futbol femení, una nova etapa en què el Barça de moment torna a perdre estrelles en lloc de guanyar-ne i amb una Masia que tornarà a fer un pas endavant perquè, de moment, no s'està prioritzant el femení de la manera que aquest club es mereix.