A principis de 2023, l'aleshores vicepresident de l'àrea econòmica del FC Barcelona, Eduard Romeu, i la responsable de Finances, Maribel Meléndez, van presentar amb gran rebombori el pressupost de l'Espai Barça que, segons es va dir en aquella roda de premsa, seria de 1.150 milions, inclosos 200 per possibles desviacions i altres 200 per pagar interessos. Total, 1.450 milions, quantitat que quedava dins del límit de despesa aprovat per l'assemblea de compromissaris, que va ser de 1.500 milions.

L'anècdota de la reunió va arribar quan a un periodista se li va acudir preguntar quina quantitat es destinava al nou Palau Blaugrana, al Palau Petit i a la Pista de Gel, construccions que s'havien d'incloure en la quantitat total, a més de l'hotel, les oficines i l'adequació dels nous accessos i l'entorn. No era gratuïta tal pregunta perquè l'assemblea de compromissaris, els acords de la qual són d'obligat compliment per a la directiva, va aprovar aquestes construccions, que van ser obviades sense que ningú pogués explicar per què.

Cal dir que ni Romeu ni Meléndez segueixen al club, com tampoc Jordi Llauradó, el directiu que era responsable de l'Espai Barça. Aquest va dimitir poc després que fos desautoritzat, ja que, davant la UTE d'empreses de primer nivell catalanes i espanyoles, que ell va triar per afrontar tan magna obra, per la rereguarda li van fer el llit per adjudicar les obres a una desconeguda empresa turca, inexperta en la matèria, anomenada Limak, perquè segons va dir el president Laporta, va presentar l'oferta més barata i més ràpida en l'execució de les obres.

Es va menysprear així el projecte dels japonesos Nikken Sekkei, una empresa de primer nivell mundial, que no contemplava el trasllat a l'estadi de Montjuïc per executar el projecte, el qual havia de durar quatre anys i que es basava en igualar l'alçada de l'estadi, a base de suprimir la visera de la tribuna principal.

Els terminis i el pressupost del nou projecte han punxat. Limak admet un any de retard en les obres (encara que no pagarà la multa d'un milió d'euros per cada dia de retard, cosa que està recollida per contracte) i el pressupost s'ha consumit quan no s'ha realitzat ni la meitat de les obres, entre el que destaca, a més dels recintes citats, la col·locació de la coberta que obligarà a tornar a Montjuïc almenys durant mig any a la temporada 2027-28. La previsió és de cinc anys llargs, si no hi ha més inconvenients a superar i sense Palau Blaugrana ni la resta de construccions adjacents.

Laporta demanarà a l'assemblea que el club s'endeuti entre 300 i 400 milions més, quan tota la planificació econòmica ha estat amagada als socis des del primer dia. Per no saber, no saben ni quins bancs van deixar els 1.450 milions, a través de Goldman Sachs, a quin interès i a partir de quan s'haurà de retornar el capital. Se sap que la darrera maniobra per obtenir més rendiment va ser la d'acudir a la borsa de Viena (?) per constituir un fons de titulització, a fi de tenir un major rendiment econòmic, encara que l'èxit o fracàs d'aquesta maniobra tampoc se sap. Els sòcies compromissaris tornaran a dir “sí” a cegues, una vegada més.

La nova operació d'endeutament portarà el cost del projecte fins a gairebé 2.000 milions… sempre que no hi hagi més desviacions. L'obligat retorn a Montjuïc suposarà un altre seriós revés per al pressupost ordinari, molt deteriorat en exercicis precedents pels més de 220 milions reconeguts com a pèrdues que ha suposat.

Fa un any, a 30 de juny, segons l'auditoria del club, les pèrdues acumulades des del març de 2021 ascendeixen a 277 milions (sense comptar les vendes d'actius); el passiu sense Espai Barça, de 1.700 milions i de 4.200 amb Espai Barça; el fons de maniobra és negatiu per -266 milions i també el patrimoni net, per -153 milions. Això últim va motivar el 2025 una multa de 15 milions per part de la UEFA, amb una multa prèvia de 500.000 euros, que el club va recórrer i va acabar perdent davant el TAS.

I ara toca trucar a les portes de Goldman Sachs (o de qui sigui) per engreixar més una situació d'endeutament que no m'atreveixo a qualificar. De moment, creuem els dits perquè no ens tanquin l'aixeta dels diners… mentre d'altra banda el club ofereix centenars de milions per possibles fitxatges.