Deco i Bojan s'han mogut amb una rapidesa sorprenent per donar el primer gran cop d'efecte del mercat blaugrana. El fitxatge d'Anthony Gordon és tan inesperat que, precisament per això, m'agrada i m'il·lusiona. El Barça necessitava energia, atreviment i la sensació és que hi ha un pla valent al darrere. O, almenys, això em transmet la seva arribada.

Tanmateix, l'entusiasme conviu amb alguns interrogants inevitables. El principal és saber si Gordon podrà assumir un rol de titular indiscutible i, sobretot, justificar un preu que segurament li recordarem amb freqüència. Té talent, gol, velocitat i personalitat, però vestir la samarreta del Barça implica una exigència diferent.

També es poden generar dubtes sobre la seva adaptació: nou país, nou context i una manera d'entendre el futbol molt específica. Tot i així, confio plenament que Flick sabrà trobar la tecla adequada per treure'n la millor versió i potenciar unes qualitats que poden encaixar molt bé en el seu model.

I per últim, encara queda una altra gran pregunta: podrà el Barça cobrir les necessitats que encara arrossega? Un 9 i un central semblaven les prioritats més evidents i, ara, ja no semblen tan clares. Tanmateix, confio en la direcció esportiva blaugrana i en un mercat de fitxatges que promet emocions fortes. Culers, aquest any ens divertirem.

Barcelona es queda sense la seva 'Reina'

Per molt que ja ho podíem imaginar, escoltar-ho amb les seves pròpies paraules encara ha estat més dolorós. La marxa de Alexia no és una notícia qualsevol; sona al final d'una època daurada. L'Alexia ja forma part de la història del Barça i mai ningú podrà posar en dubte tot el que ha fet per aquest club. I no només a la gespa, la Reina ha estat la bandera, l'escut, el lideratge, la referent i el motor d'un canvi que ha anat molt més enllà del futbol.

Dit això, també confesso que em queda un punt de decepció. L'Alexia diu que se'n va perquè s'ha buidat, i és legítim però tots sabem que probablement també hi ha alguna cosa més. Entenc la seva situació, com també entenc la del club. Ara bé, marxar a jugar per més diners a un altre club també costa d'entendre des de l'òptica del barcelonisme tan pur que ella mateixa sent i predica.

Encara estem digerint el cop i serà el temps qui ho acabarà posant tot al seu lloc. Però ja que comparem les seves xifres amb les de Messi, comparem també les seves sortides. Ojalà Messi hagués tingut un comiat com el de l'Alexia però també és cert que l'argentí estava disposat a jugar gratis pel Barça.

La llista més justa en el moment just

Finalment Luis de la Fuente ha fet el que se li reclamava a un seleccionador: prendre decisions i apostar pels qui millor arriben, sense mirar els escuts ni témer el soroll mediàtic. I això comença per la porteria on ha estat valent escollint els millors, prioritzant el rendiment i no la inèrcia o el nom. Ja veurem qui juga però és de justícia que Joan García vagi al Mundial.

També em sembla justa la presència d'Éric García. El defensa català ha completat un curs excel·lent al Barça, probablement el més madur de la seva carrera, aportant un valor diferencial. L'Éric pot actuar amb solvència en diverses posicions i en tornejos curts com un Mundial, aquesta polivalència no és un detall menor.

I finalment hi ha el cas de Gavi. Sí, De la Fuente li'n devia una. Però més enllà del deute, el tram final de temporada del migcampista blaugrana ha estat per emmarcar. Gavi ha tornat a recuperar la seva essència competitiva i aquella intensitat única. Sense Fermín, el caràcter, l'energia i la passió de Gavi poden ser gasolina pura per a un grup que necessitarà l'ànima tant com el talent.

La gran polèmica, per a alguns, va ser l'absència de jugadors del Madrid. Però, sincerament, on havia de mirar el seleccionador? Huijsen ha acabat la temporada molt lluny del nivell d'un mundialista, Carvajal no ha arribat a temps i, sobre la resta com els Carreras, Fran García, Asencio, Ceballos o fins i tot Gonzalo, costa construir un debat seriós.

Que el madridisme es queixi tant com vulgui. La realitat és tossuda i De la Fuente tampoc tenia gaire on triar. Ara només queda una pregunta, a quina selecció animaran els merengues durant el Mundial? Espòiler: no serà Espanya.