Ja fa dies que han començat a treballar la planificació esportiva de la temporada vinent. És evident que Joan Laporta, com a president del FC Barcelona, tanca boques sempre que toca fitxar un entrenador. Del descobriment de Pep Guardiola a un alemany anomenat Hansi Flick. I en el femení, el mateix: Pere Romeu dona una Champions League a Oslo que la temporada passada se'ls va resistir. L'ull per fitxar entrenadors i deixar empremta és impecable.
A partir d'aquí, el desglossament ens porta als jugadors. En aquesta tasca, el director esportiu té molt a dir. Més enllà dels fitxatges que promogui Deco i les baixes que es donin, és important tenir en compte també les afinitats personals entre uns i altres. Un exemple, ara una mica llunyà, és l'última temporada de Sergi Roberto. Llavors el vicepresident Rafa Yuste va remar a favor perquè allargués un contracte que, de no ser gràcies a ell, no s'hauria produït i s'hauria marxat abans. Si mirem el present, això també es torna a produir.
Em refereixo de manera concreta a Ronald Araujo. Màxim respecte, d'entrada, a tot el que ha patit pel que fa a la depressió i problemes de salut mental. Però això no treu que segueixi sent un jugador no apte per tenir una defensa guanyadora a Europa. Tot i això, no se'l trauran de sobre perquè Deco el protegeix i sent un afecte especial cap a ell. Com en qualsevol empresa o família, tots som humans i el tracte personal que es pot desenvolupar entre persones que treballen per a una mateixa estructura també pot condicionar el vessant professional. El bo és que, abans que l'Araujo, que, per cert, té una bona nòmina, marxarà Jules Koundé. I, per tant, hi ha coses que es continuaran tapant.
Veurem què ens depara la propera temporada aquesta línia del camp que ha arribat a condicionar no passar ni a una semifinal de Champions. El que sí considero que no es pot acceptar és que Araujo s'aprofiti d'aquest tracte de favor per demanar no sortir en algun partit o prendre's alguns avantatges que, com a capità, no són acceptables.