Robert Lewandowski s'acomiada del Barça després de quatre temporades en què ha desmuntat tots els prejudicis. Molts asseguraven que arribava a Barcelona per retirar-se i viure els últims anys d'una carrera irrepetible gaudint del sol de Catalunya. Però la realitat ha estat ben diferent, Lewandowski ha signat números de llegenda i registres a l'alçada dels millors davanters del club.

A més, encara hi ha un factor que engrandeix més el seu llegat; ho ha aconseguit en un Barça jove, en construcció i lluny de la seva millor versió institucional i esportiva. En un dels moments més delicats del club, Lewandowski no va esquivar el repte i va assumir responsabilitats, va liderar l'equip des de l'experiència i va donar exemple en el dia a dia. El seu comportament ha estat impecable, el d'un professional exemplar i un líder a qui no se li pot retreure absolutament res. Res de res. Ben al contrari, ho ha donat tot i més per aquest escut. Fins i tot va aconseguir que Szczesny tornés de la seva retirada daurada a Marbella!

És cert que aquesta última temporada ja se l'ha vist més cansat, amb menys fam que en els seus millors anys però si hagués volgut continuar, també hauria pogut fer-ho. I sí, també hauria continuat marcant gols, perquè els killers en sèrie mai obliden l'ofici.

Robert Lewandowski no només ha estat un extraordinari golejador, també ha estat un autèntic depredador de l'àrea que va apostar pel Barça quan ningú volia fer-ho. Gràcies Robert i molta sort. T'estarem eternament agraïts.

Marc Casadó, a la rampa de sortida

Hi ha sortides que s'entenen amb el cap, però que costen de pair amb el cor. I la de Marc Casadó podria ser una d'elles.

Les informacions que circulen els darrers dies apunten a un escenari cada cop més probable: el Barça escoltarà ofertes per un Casadó que podria acabar fent les maletes aquest mateix estiu.

Encara que faci mal dir-ho, probablement és una operació que el club ha de contemplar per diversos motius. D'una banda, per la qüestió econòmica ja que el Barça necessita ingressar diners, i d'altra banda, també per una qüestió estrictament futbolística. Casadó ha deixat moments de caràcter, intensitat i compromís, però el seu rendiment i el seu impacte no han tingut la progressió que s'esperava.

Això no treu que Casadó representa uns valors que no es poden quantificar amb diners. El seu amor pel Barça és 100% pur i vertader. És un noi de la Masia, un futbolista que sent l'escut, que entén què significa aquesta samarreta i que la defensarà fins a l'últim minut.

Potser per això, la seva sortida serà de les que farà més mal aquest estiu. Perquè a vegades, el futbol modern obliga a vendre jugadors que són part de la teva identitat i Casadó és un d'ells. Casadó és part de l'escut.

'Good bye', Pep

La marxa de Guardiola del City no és només el final d'una etapa; també és el tancament d'un capítol irrepetible del futbol anglès.

Durant deu anys, Guardiola no s'ha limitat només a guanyar. Pep ha tornat a anar més enllà i ha canviat la manera d'entendre el joc a la lliga més vertiginosa, més física i més complicada del món. I sí, ho ha fet amb el seu estil, amb les seves idees, amb la pilota i amb la pausa.

Els 20 títols aconseguits expliquen els seus èxits però no són suficients per explicar la petjada que deixa a Manchester. El seu City ha estat una obra d'art i ha suposat un abans i un després en la història del club. Guardiola deixa molt més que trofeus a les vitrines de l'Etihad i veurem si els seus successors són capaços de continuar amb la seva filosofia com ell va fer amb la de Cruyff.

I a partir d'ara què? Doncs molta sort allà on vagi perquè després d'una dècada dominant a Anglaterra s'ha guanyat un descans i fer el que vulgui amb el seu futur. Guardiola pot acomiadar-se del Manchester City amb la consciència més que tranquil·la després d'haver-se passat el joc una vegada més.