La llista dels García

García és el cognom més comú a Espanya. Un milió i mig de persones comparteixen aquesta nomenclatura a Espanya (Institut Nacional d'Estadística, 2024). Un llinatge tan propi i distingit ha d'estar representat a la llista dels mundialistes. Els únics García que tenen opcions d'estar a la llista de De la Fuente s'escriuen sense accent, han nascut a Sallent i Martorell, i són jugadors del FC Barcelona. Tots dos han fet mèrits de sobres per estar entre els millors jugadors de Espanya, cadascun en la seva posició.

Eric García ha estat un dels puntals del campió de Lliga. Ha estat el tercer jugador amb més minuts, després de Joan García i Cubarsí. Està al podi de l'equip en ràtios de duels guanyats, interrupcions d'atac rival, recuperacions, passades cap endavant i desplaçaments en llarg. En conclusió: el paradigma de un central del segle XXI. L'Eric pot jugar de central, lateral dret i pivot, i aquesta versatilitat, sumada al seu gran estat de forma, hauria d'impulsar-lo cap al seu segon Mundial.

Dubtes en la convocatòria

El central del Barça no ha estat un dels jugadors de confiança de Luis de la Fuente els darrers anys, però, si hagués estat disponible a l'última convocatòria, hauria entrat a la terna. La seva temporada a Barcelona ha estat impecable, convertint-se, juntament amb Cubarsí i Gerard Martín, en un dels puntals de la defensa del campió de Lliga.

Més enllà dels centrals, l'assumpte de la porteria és dels que més suc tenen. Joan García és campió de Lliga; David Raya, de la Premier i finalista de la Champions. En condicions normals, tots dos s'haurien de disputar la titularitat de la porteria d'Espanya. Tanmateix, el lideratge i la solvència sota pals de La Roja d'Unai Simón el situen com el porter titular. A més, Remiro té el compromís del seleccionador de ser la figura del tercer porter mentre ell sigui al càrrec.

Tots aquests factors compliquen la convocatòria de Joan García, que, per rendiment, mereixeria ser la primera opció sota pals d'Espanya. És el porter de La Lliga amb millor percentatge d'aturades, de passades i de desplaçaments en llarg, i el que menys pilotes perd. En definitiva: el prototip de porter modern portat a l'extrem.

El futbol és tan sorprenent que el millor porter d'Espanya és precisament el que està a la corda fluixa. L'elecció del seleccionador portuguès, Roberto Martínez, de portar quatre porters li obre una via de solució a De la Fuente, que ja va optar per endur-se'n quatre a l'última convocatòria.

Sigui com sigui, la llista d'Espanya tornarà a comptar amb una majoria aclaparadora del Barcelona: Cubarsí, Pedri, Olmo, Lamine Yamal i Ferran són fixes; Gavi té moltes opcions d'anar-hi i les últimes places se les disputen Joan García i Eric García. Vuit mundialistes espanyols són amics i companys al Barcelona. I a la recambra esperen el lesionat Fermín, Alejandro Balde, Marc Bernal i fins i tot Gerard Martín, que, per projecció i prestacions, tenen fusta per acudir-hi en el futur. Com va passar el 2010, La Masia i el Barça marquen el camí cap a la segona estrella.

Rave per la Lliga

El Barcelona va celebrar dimecres un sopar al Casanova Beach Club per festejar la Lliga. És l'últim sopar de celebració, al qual van assistir més de 150 persones entre jugadors, staff, directiva i cos executiu del club. Aquesta va ser la més relaxada de totes les celebracions que s'han dut a terme.

A més, aquesta nit els tancaran Port Aventura perquè gaudeixin com nens de les atraccions. I demà, la immensa majoria de la plantilla anirà a l'Estadi Olímpic a veure el primer dels dos concerts que Bad Bunny farà a Barcelona.

Ahir es va fantasejar amb que el cantant dominicà aterrés al sopar dels campions. No va ser així. Tancat a pany i forrellat al Mandarin Oriental de Barcelona, potser demà veiem algun jugador del Barcelona a la caseta VIP d'en Benito. Ja sabeu què diu la cançó: al matí, cafè; a la tarda, rom; dissabte, partit i després... ressaca.