No us negaré que hauria estat poètic i també irònic que el Barça s'hagués proclamat campió de Lliga gràcies a un entrebanc del Madrid davant l'Espanyol, però, posats a triar, hi ha escenaris que són més memorables. I sí, guanyar la Lliga davant l'etern rival i davant la teva afició n'és un d'aquests.

El Clàssic d'aquest diumenge al Spotify Camp Nou arriba carregat d'una tensió especial, d'aquelles que tornen a fer bo el dit que diu que un partit d'aquesta magnitud és molt més que un partit. És molt més que futbol. El Barça té el seu 29è títol de Lliga a tocar i, aixecar-lo davant el Real Madrid el convertiria en un d'aquells que es recordarien tota la vida.

Als blaugrana els val un empat però aquest és precisament el tipus de partit on els càlculs també solen saltar pels aires. Les dinàmiques, l'orgull i la rivalitat empenyen cap a una altra direcció. Tot apunta que l'equip de Flick no especularà, sinó tot el contrari. Estic segur que el Barça sortirà amb determinació, amb intensitat i amb el desig clar de sentenciar la Lliga d'una vegada per totes.

El Madrid, per la seva banda, no té millor incentiu que aigualir la festa blaugrana i això ens garanteix un Clàssic trepidant i carregat de tensió. Ho celebro, per moments vaig arribar a pensar que seria un Clàssic descafeïnat i sense res en joc. No serà així, diumenge es disputa més que un partit i el Barça té a les seves mans arrodonir-ho amb un nou títol.

Raphinha no es toca

El Barça afronta un estiu que, de nou, estarà marcat per una paraula que ja forma part del dia a dia del club: el Fair Play Financer. La realitat és tossuda. Per reforçar la plantilla, fer fitxatges de pes i, sobretot, inscriure'ls complint la normativa de la Lliga, el club necessitarà generar ingressos a través de vendes doloroses. És una realitat que no es pot esquivar.

En aquest context, ja comencen a aparèixer noms sobre la taula. I un dels que més mal faria és el de Raphinha. El brasiler, per cartell, mercat i valor econòmic, podria ser una de les operacions que ajudessin a quadrar comptes però, al meu parer, Raphinha ha de ser intransferible.

És cert que aquesta temporada les lesions li han impedit tenir la continuïtat necessària per mostrar la seva millor versió. També és veritat que això ha provocat que el seu impacte no hagi estat tan determinant com el curs passat però reduir la seva aportació a aquestes circumstàncies seria un error de lectura.

Parlem d'un futbolista diferencial, amb desequilibri, compromís, sacrifici defensiu i capacitat per decidir partits. Una peça clau en l'estructura d'aquest Barça. La seva venda no seria cap solució real; seria, directament, generar un nou problema. Perquè si marxa Raphinha, el Barça estaria obligat a trobar al mercat un relleu de primeríssim nivell. I això, avui, no seria fàcil ni barat.

Mbappé baixa del vaixell

Mbappé ha decidit desconnectar. Veient el drama que hi ha al Real Madrid, ha decidit ser el primer a baixar del vaixell.

En el pitjor moment de la temporada per al conjunt blanc, el francès va decidir marxar de vacances i fer-ho públic. I això, en un club amb aquesta exigència, es viu com una absoluta manca de respecte i traïdoria. Perquè no és només el fet, sinó tot el que ha transmès amb aquesta escapada amb Ester Expósito. Que, per cert, no és la primera vegada que ho fa.

Mbappé ha marcat molts gols des de la seva arribada a Madrid, però no ha estat determinant en els moments clau ni ha liderat el projecte com s'esperava. El seu balanç traduït en títols ha estat insuficient i el seu rendiment general no ha complert amb les expectatives del seu fitxatge.

Aquesta darrera sortida de to també ha fet que s'hagin intercanviat els rols amb Vinicius. El dolent de la pel·lícula ja no és el brasiler, ara és el francès, i l'afició del Bernabéu no sol perdonar fàcilment. Amb el seu comunicat donant explicacions no n'hi ha prou, no ha convençut ningú. Només ha confirmat el que ja se sabia: que Mbappé està molt mal assessorat i que comença a recordar a Nicolas Anelka, qui tampoc va triomfar a la “casa blanca”, en part per la seva vida fora dels terrenys de joc.

Mbappé ha jugat amb foc i s'ha cremat i, tot i que té contracte fins al 2029, ja no descarto res. Al madridisme se li ha acabat la paciència amb el francès.