Puyol ha estat un etern capità i té uns valors molt bonics que he pogut conèixer al llarg de la seva trajectòria, tant quan estava a l'elit com quan ja ensumava la seva retirada. Tinc coneguts directes als quals ha ajudat molt, especialment quan s'ha tractat de superar reptes mentals condicionats per problemes físics o malalties. Les lesions el van acabar apartant definitivament de la gespa i, en aquella època, va empatitzar amb gent que s'acostava a explicar-li els seus problemes. A més, com a capità va ser impecable i va demostrar, més enllà d'algunes imatges virals com la que va besar el braçalet, que tenia un compromís molt fort amb el club. Fins aquí, impecable.

El que no entenc de Puyol és la capacitat de ficar-se en jardins que mai li han demanat. Lògicament, en els seus anys més joves, va tenir nits boges, moments desenfrenats i altres anècdotes que mai han transcendit perquè la seva professionalitat va ser impecable. Així doncs, per què carai s'ha obsessionat sempre a ser blanc de crítiques totalment evitables? Personalment, recordo quan a la gala dels Laureus a Berlín del 2016, una servidora li va fer una pregunta a Luis Figo i em va respondre: "Normalment no parlo amb premsa catalana, però faig una excepció perquè ets guapa".

La polèmica va estar servida durant setmanes i Puyol, que estava al costat de Figo, es va riure en directe de la desafortunada resposta del portuguès i fins i tot, unes hores després, va declarar que jo com a periodista havia estat molt correcta en fer-li una pregunta. O sigui, va sortir en defensa de Figo sense una argumentació sòlida, atacant una periodista i concloent que les paraules de Figo eren encertades, però en cap cas reflexionant sobre el masclisme dels seus actes. Increïble. Encara va ser més increïble que en aquesta gala anés acompanyat per la seva dona, Vanesa Lorenzo, que sempre presumeix de benestar, respecte, meditació i aquestes coses que estan de moda quan parles amb un te matcha a la mà.

Tornant al present, 10 anys després, la història es repeteix. Puyol és cridat i convidat a un acte a Mèxic que promou uns valors misògins, masclistes i en contra de la dona. Ell, que no pensa les coses dues vegades, accepta de bon grat. A partir d'aquí, se li dispara una onada de crítiques i, finalment, renuncia a participar en un fòrum on el leitmotiv és salvar el mascle alfa. I la pregunta, novament, es repeteix: És que ningú pot aconsellar de manera correcta i una mica normal als jugadors? Veure per creure.