Hansi Flick voldria fitxar Harry Kane. Per descomptat. Probablement més que Julián Álvarez… Però avui dia un és inviable i l’altre utòpic. El Barcelona, que llevat d’una catàstrofe majúscula similar a la soferta a la primavera de 1982, conquistarà el seu segon títol de Lliga consecutiu en les pròximes setmanes, estudia la confecció de la seva futura plantilla i l’entrenador alemany atén la feina de la direcció esportiva.

El Barça treballa sense descans en el seu objectiu d’assolir la regla 1:1 que seria ideal per a Deco i la millor notícia per a l’entrenador. I un alleujament indiscutible per al club, en el seu conjunt.

Es porten bé i treballen a gust junts. Això és el que va afirmar i repetir en el seu moment un Flick que ara ja ha posat en paraules els seus desitjos: sabedor de la situació que continua atenallant el club, el tècnic vol, es conforma, amb sumar veterania. Avisa de la necessitat, imperiosa, de no cometre “ximpleries” al mercat i confia que el seu amic Deco faci una posada a punt perfecta de la plantilla.

L’avanç de les obres i l’obertura de noves zones al Spotify Camp Nou augmenta la confiança al club per assolir durant l’estiu aquesta anhelada regla de l’1x1, almenys, per anar al mercat amb alguna cosa més que l’única possibilitat de fitxar el que es pugui i no el que es vulgui… Però, a més, per obrir la porta a nous futbolistes cal obrir-la, també, perquè alguns marxin.

Objectius clars

Un 9 indiscutible, golejador contrastat, de primer nivell. El vol i fins i tot l’exigeix Flick. No es tracta d’assegurar 50 gols per temporada perquè això és poc menys que impossible si no fos que el fitxatge fos Harry Kane, però sí per sobre dels 30. I creient-se que Julián Álvarez estaria en disposició d’assolir aquestes xifres i encaixar en el sistema culer, Deco també maneja altres noms…

I, també, l’opció que arribés un nou Larsson, un veterà que sabés el seu rol a l’ombra del titular, sempre, és clar, que no renovés Lewandowski, un veterà que sabés el seu rol a l’ombra del titular, sempre, és clar, que no renovés Lewandowski. I aquí sobresurt el nom del mallorquinista Muriqi.

Per a la banda dreta el nom ideal se sap Marcos Llorente… El seu fitxatge s’entén tan improbable que apareix l’opció principal de Ratiu, del Rayo Vallecano, tal com ho és Bastoni en el lloc de central esquerre.

Jugadors que encaixessin amb les pretensions d’un Flick que també ha expressat la necessitat de reforçar la banda d’un Raphinha massa absent aquest curs.

El principal, per sobre de tot, és encertar. “No fer ximpleries”. L’entrenador ho va fer públic a la sala de premsa… Després d’haver-ho expressat en privat amb Deco.

Les senyals

Per contra, fins a una desena de futbolistes tenen el seu nom marcat. Ja ha passat a millor vida aquella afirmació que es podien comptar amb els dits d’una mà els indiscutibles de la plantilla però, igualment, la direcció esportiva estima necessària una profunda remodelació.

De fet, les baixes són o serien més de les que es podria esperar en un equip campió.

Contràriament al que s’intuïa (i es donava per fet) fa poques setmanes (i llevat que el president Laporta intervingui directament pels seus llaços amb Pini Zahavi) Marcus Rashford no seguirà al club i amb ell haurien d’abandonar-lo tant Szczesny (tot l’agraïment) com Christensen, que acaben contracte. El mateix passa amb Robert Lewandowski, el cas del qual s’ha de discutir en breu… I que dependrà més del que pugui o vulgui oferir-li el club que no pas del rol esportiu que pugui tenir.

Flick ja ha anat mostrant en els darrers mesos les seves preferències i entre elles no apareixen alguns jugadors que van entenent (no tots) la conveniència de buscar una sortida. És el cas de Marc Casadó, la transcendència del qual ha caigut en picat i els minuts del qual han igualment descendit de forma evident. Amb Bernal, De Jong i Èric per davant, el canterà ja no tanca la porta a la seva marxa. Tot i que, compte, no se n’anirà a qualsevol lloc. I caldrà veure el preu que pugui ingressar el Barça… Si és que (no està descartat) no entra en una possible operació amb Julián Álvarez.

Un altre que està a la rampa de sortida és Ronald Araújo, que després de tots els episodis dels darrers mesos ha quedat relegat a un lloc secundari en la defensa… Mantenint un bon nom al mercat, el club estaria encantat amb la seva venda per més que el preu no fos (obvi) aquells 70 o 80 milions dels quals es va parlar en el seu moment.

N’hi ha més. Sí. No tan clars però que, tant per motius econòmics com esportius, són (serien) sortides de gust per al club.

Un: Ter Stegen. Amb un salari proper als 18 milions d’euros anuals i amb contracte fins al juny de 2028, el Barça tornarà a intentar acordar la seva sortida pactada, que no serà fàcil.

Dos: Balde. Pocs comprenen la seva pèrdua de protagonisme i la seva caiguda en el rendiment, ja que Joao Cancelo li ha passat per davant i no sembla que la situació hagi de canviar. Si Mendes (el seu agent) arriba amb una bona proposta i ell hi està d’acord… no sorprendria, al contrari, la seva marxa.

Tres: Ferran. Hi ha més d’aspecte econòmic que esportiu, encara que també. Amb només un any més de contracte per davant i ja amortitzat, és un jugador vàlid per a Flick… però en absolut imprescindible o indiscutible.

Tot està clar, més o menys, i tot està, ara mateix, a la nevera. A l’espera. Va dir l’entrenador que no volia treballar-hi fins tancar la conquesta del títol. Es va callar el més important: Tot, o gairebé tot, dependrà de si el club assoleix la regla 1:1. I de, si ho fa, quan ho pugui aconseguir.

A partir d’aquí… tot la resta.