La més que possible renovació de Hansi Flick per dues temporades més seria, sens dubte, una de les millors notícies per al present i el futur del Barça. En un club que sovint està sacsejat per la urgència i el soroll extern, garantir continuïtat a la banqueta del tècnic alemany significaria estabilitat i confiança per consolidar un projecte esportiu que dona la sensació que encara no ha tocat sostre.
Des de la seva arribada, Flick ha imposat una idea de joc arriscada però valenta i fidel a l'essència competitiva que exigeix l'escut del Barça però el seu gran mèrit no han estat només els resultats; Flick també ha estat capaç de recuperar la millor versió de molts futbolistes de la plantilla i potenciar-ne el talent. I, sobretot, crec que el més important és que ha reconnectat el culer amb l'equip. El barcelonisme ha tornat a il·lusionar-se i sentir-se orgullós dels seus.
Ara bé, encara queda una gran assignatura pendent, la Champions. L'aixecarà el Barça amb Flick a la banqueta? Jo dic que sí. Ja no és només qüestió d'estil, sinó de maduresa, creixement i reforços. Si aquest estiu Deco i Joan Laporta compleixen les peticions del tècnic teutó, crec que podrem ser testimonis d'una temporada històrica.
Ni passadís ni senyoriu
El Barça està molt a prop de guanyar una nova Lliga i, el destí, li ha volgut posar un escenari immillorable: poder guanyar-la contra el Reial Madrid encara que també existeix la possibilitat que arribi abans depenent del que passi en les dues pròximes jornades. I és aquí on ja s'obre el debat del famós passadís. Però amics, un espòiler: això no passarà.
No ens enganyem. Amb l'actual Reial Madrid de Florentino Pérez i amb figures com les d'Arbeloa i Vinicius marcant relat, pensar en una imatge de respecte institucional cap al Barça és viure una realitat alternativa. El senyoriu, que brilla per la seva absència, és un eslògan gastat que ja no existeix.
El respecte cap al Barça és mínim. El reconeixement esportiu, no saben què és. Cuando guanyen, exigeixen reverències i, quan perden, desapareixen les formes. Aquesta és la realitat.
Per això, posats a escollir, jo ho tinc claríssim: millor ser campions guanyant el Clàssic. Mirant-los als ulls. Superant-los a la gespa. Sense esperar un gest que tampoc arribarà. I és que la millor resposta a la supèrbia és celebrar una Lliga a les seves cares.
Lewandowski, gairebé sentenciat
S'acosta el tram final de temporada i al Barça també arriba l'hora de mirar més enllà del present. Després d'una campanya exigent i, amb la Lliga gairebé resolta, moltes mirades se centren en la figura de Robert Lewandowski.
El davanter polonès ha tornat a signar uns registres golejadors força dignes però al Barça no n'hi ha prou només amb les xifres. Els gols de Lewandowski no han tingut el valor ni el pes que s'esperava d'ells i és per aquest motiu que s'han generat tants dubtes amb el polonès. Lewandowski continua sent un futbolista respectat dins i fora del vestidor, però també hem de ser conscients que el seu cicle a Can Barça està arribant al final.
La direcció esportiva, encapçalada per Deco, afronta un estiu de màxima exigència. Caldrà combinar ambició esportiva i equilibri econòmic, dues premisses inseparables en el context actual del club. Julián Álvarez és el desitjat però difícilment podrà ser l'escollit.
Veurem com evoluciona tot però sigui quina sigui la decisió final de Lewandowski, el Barça haurà de reforçar-se en atac. Aquesta temporada han faltat gols i golejadors en moments decisius.