Hi ha un partit que ha salvat la temporada blaugrana. Em refereixo a la derrota del Reial Madrid davant el Bayern de Munic. La Lliga, que probablement serà blaugrana, no tindria el mateix regust si no hagués perdut el Madrid.
Fa setmanes que repetim el mateix mantra i, des de fa ja més d'una dècada, el Barça no es classifica per a una final de Champions. Hem passat de tenir aquest objectiu a conformar-nos amb no fer el ridícul, com les golejades històriques de temporades recents que han assenyalat el club com la rialla europea. Sincerament, a un culer li sap a poc aquest tipus de premi de consolació.
Al voltant de l'esfera pública barcelonista, s'ha generat una sèrie d'argumentari per amagar les absències de talent i equip. A mode d'exemple, la famosa frase de l'"equip en construcció" o "són massa joves". Sincerament, durant quant de temps aquestes justificacions no colmaran la paciència blaugrana?
Òbviament, només en guanya un la final europea, però d'aquí a quedar-se amb les engrunes més de deu temporades consecutives hi ha un abisme. De tot l'argumentari possible, l'únic que sosté no conquerir el terreny europeu és que l'etern rival punxi. I així ha estat.
Després vindrà l'època de reflexió i, novament, es repetirà el mateix de sempre: falten un bon davanter centre, una bona defensa i, especialment, un entrenador que sàpiga donar amb la tecla. Aquí hi ha la responsabilitat. Una Lliga pot camuflar una temporada a mitges, però no un equip mancat de l'espurna necessària per fer grans coses. Els blaugranes s'han de motivar, quan encara no hem tancat el mes d'abril, a completar una temporada amb un títol de Lliga i guanyar l'etern rival a la tornada. Menys és més.
--