L'eliminació del Barça fa mal però també ha de servir per aprendre dels errors i créixer. L'equip va plantar cara i va donar la cara fins a l'últim instant. Llunys de rendir-se, els blaugrana van competir amb orgull i de nou en circumstàncies adverses. El Barça va tornar a acabar amb inferioritat numèrica i va tornar a rebre un arbitratge que ens va deixar massa interrogants i jugades grises.



Enmig del desencís, hi ha noms propis que conviden a l'esperança. Lamine Yamal va estar excels assumint responsabilitats amb una maduresa impropia de la seva edat i demostrant que és un dels grans pilars del present i del futur del club. Però també vaig trobar a faltar un complement com Raphinha, un jugador vital en l'equilibri ofensiu que també hauria estat determinant en una eliminatòria d'aquest nivell.



Aquest Barça està en fase de creixement. Té talent, té caràcter, però encara ha de continuar madurant per competir amb les màximes garanties a Europa. Personalment, la sensació que he tingut al llarg de tot el curs és que l'equip estava encara una mica verd per aixecar aquesta Champions.



Ara toca aixecar-se, aprendre dels errors i mirar endavant. La temporada no ha acabat. Queda la Lliga, i cal rematar-la de la millor manera possible.

Adéu al Madrid i a ¿Arbeloa?

El futbol també acaba posant cadascú al seu lloc. El Bayern va eliminar justament el Reial Madrid després d'una eliminatòria en què els alemanys van ser clarament superiors però es van trobar amb un rival que va competir amb fe i orgull i que fins i tot va fregar una remuntada que semblava impossible.



Les mirades apunten a l'àrbitre per l'expulsió de Camavinga. Pot semblar rigorosa, i segurament ho és en termes de sensibilitat arbitral, però reglament en mà és difícil discutir-la. El problema no és aquesta decisió, sinó que estan acostumats a tenir les seves pròpies normes. Com en la falta de Rüdiger prèvia al 2-3 de Mbappé o en altres accions que, en altres contextos, potser haurien tingut un altre desenllaç. I és que no està de més recordar que durant anys el Madrid ha conviscut amb una permissivitat arbitral que avui sembla que ja no té.



El relat, però, no canviarà. Des de l'entorn blanc es buscaran explicacions externes. Quan el Barça protesta, és victimisme; quan ho fa el Madrid, és defensa legítima.



Mentrestant, la realitat és tossuda: segon any consecutiu sense títols per al Madrid de Mbappé, Vinicius, Bellingham i companyia. Potser caldria menys èpica impostada i més autocrítica. Però això, a Madrid, poques vegades passa.
 

Ressaca d'un derbi descafeïnat

 
Hi ha partits que són més que tres punts. I un derbi sempre ho és. El 4-1 del Barça contra l'Espanyol no només reforça el lideratge, sinó que envia un missatge claríssim: aquest equip vol la lliga i la vol com més aviat millor. Perquè amb un calendari més que carregat i el partit de Champions davant l'Atlètic a la volta de la cantonada, Hansi Flick va prendre una decisió valenta i, al meu parer, encertada: prioritzar la competició domèstica. No podia desaprofitar una oportunitat com aquesta per posar-se a 9 punts del Madrid i deixar la lliga pràcticament sentenciada.  



Tanmateix, el context convidava a esperar més d'un Espanyol mancat de tensió competitiva, d'orgull i de futbol.  El conjunt perico va posar les coses massa fàcils a un Barça que no va perdonar. Ara bé, el derbi es va jugar també fora del terreny de joc. Les picabaralles dialèctiques, sempre des del respecte, formen part de la rivalitat. Donen vida, generen debat i mantenen viva una tradició que va més enllà dels 90 minuts. Cal saber acceptar-les, tant quan es llancen com quan es reben. Exactament igual que li va passar a Lamine Yamal amb el Madrid al Clàssic de la primera volta.  



Pel que fa a l'Espanyol, la seva situació és cada cop més delicada. Catorze jornades sense guanyar són una tendència molt preocupant. L'equip transmet una sensació de caiguda lliure i, qui sap, si aquesta mala dinàmica també pot significar un canvi a la banqueta blanc-i-blava el proper curs.



Tornant al Barça i al valor de la Lliga, a dia d'avui el debat és si els homes de Flick podran ser campions al Clàssic però estic convençut que si les dinàmiques no canvien radicalment, el debat acabarà sent si el Madrid farà el passadís al Barça.