Joao Cancelo i Marcus Rashford acaben la seva relació contractual amb el Barça en finalitzar aquesta temporada. Tots dos, Cancelo i Rashford, volen continuar al club. Els seus agents també. Jorge Mendes i Arturo Canales (amb Pini Zahavi a la recambra del davanter anglès) ja van traslladar a Joan Laporta abans de les eleccions aquest desig. Deco ho té molt present. I Hansi Flick també.



Al marge del que pugui fer el club al mercat d'estiu per potenciar la plantilla, la continuïtat d'ambdós es sospita propera als despatxos. L'entrenador volia un central a l'hivern i es va trobar amb l'internacional portuguès per sorpresa. Va fer un gest d'aprovació i, com es diria, va empassar amb l'operació i les opcions que aquesta obria, traslladant a Gerard Martín i podent fer-ho amb Koundé i tal i qual…



Però la qüestió és que, mal que bé (més bé que mal) Joao Cancelo ha encaixat millor del que molts esperaven i tot i que manté el pecat de ser molt limitat en la faceta defensiva, en atac s'ha convertit en un protagonista destacat. I si Mendes apreta, el futbolista té moltes opcions de continuar. Una altra temporada com a cedit o fitxat directament, possibilitat més real i desitjable.



A l'estiu de 2024 l'Al-Hilal va pagar 25 milions d'euros pel seu fitxatge i més enllà de filtracions que apunten a una demanda propera als 15 milions del club àrab, a Culemanía es pot donar per fet que la meitat d'aquesta xifra seria més que benvinguda a Riad, on no es guarda especialment bon record del jugador. No cal dir ja per part de Simone Inzaghi…



I a punt de complir els 32 anys, un contracte de tres temporades fixes més una quarta opcional amb un salari creixent que partiria una mica per sota dels 9 milions d'euros anuals li resultaria més que acceptable. Si ja es va adaptar la seva fitxa en arribar al gener, també ho faria/ho farà a l'estiu.



L'operació la lidera, és clar, Jorge Mendes. Tan ben connectat a l'Aràbia com proper a Joan Laporta, no és d'estranyar que pugui arrencar un acord amb l'Al-Hilal i mantenir Cancelo al Barça, on Flick li ha trobat encaix… més enllà de la seva frustració per la no arribada d'aquell central esquerrà pel qual tant va clamar.



Pini Zahavi també és amic de Joan Laporta. I sense tenir comandament ja va ser clau per a la incorporació de Marcus Rashford, posant d'acord Barça i Manchester United per a la cessió del davanter anglès que el seu representant oficial, Arturo Canales, va tancar amb una opció de compra que ara està en primer pla.



Des del Camp Nou s'han tret pilotes fora respecte a aquesta opció. Ni es confirma que siguin 30 milions d'euros el preu pactat amb el United ni, menys encara, s'admeten terminis necessaris per dur a terme el fitxatge. “El que hagi de ser serà… Però pot ser en dues setmanes com en dos mesos” es trasllada des del club blaugrana, on la prioritat esportiva no es diria Rashford però queda més pendent del que pugui opinar el president.



I, ja se sap, Flick, content amb la predisposició del davanter anglès per més que no el consideri titular, està en la mateixa òrbita que Deco. El que vol dir que està al que digui Laporta, per a qui Zahavi és un col·laborador, amic, col·lega de primer ordre.



De moment ningú sap del cert si el Barça assolirà o no aquest estiu la regla 1:1. Però sí que es té plena consciència que no es podrà acudir al mercat de fitxatges amb llibertat absoluta de moviments. És a dir, que atacar les incorporacions que es consideren transcendents (lateral dret, central esquerrà i davanter golejador) no li serà gens fàcil (per dir-ho suaument) a un equip que l'entrenador considera imprescindible reforçar. I el Director Esportiu? Viu, sobreviu, al dia perquè sap, o li han explicat, la realitat financera que sobrevola el Camp Nou.



Caldrà veure fins on pot arribar el club a l'estiu, però en paral·lel als desitjos d'Hansi Flick, al tauler es van posicionant les fitxes. El preu del poder, al Barça, és així.