Encara que l'actualitat continua centrada en els quarts de final de la Champions i l'escàndol perpetrat a l'Spotify Camp Nou aquesta setmana, la Lliga passa avui per un sempre interessant derbi, que, possiblement, arriba en el pitjor moment possible per als interessos del Barça, centrat en Europa i amb les forces escasses, per l'acumulació de minuts i les lesions que han assotat aquest curs el conjunt de Flick.

És difícil abstraure's després del que ha passat, però veient que remuntar un 0-2 al Metropolitano serà difícil, el Barça hauria d'anar assegurant el títol de Lliga, que és sempre el més important de la temporada, encara més si el teu etern rival pot tancar un altre curs en blanc, sempre que el Bayern faci bo l'1-2 aconseguit en una anada on va ser molt superior.

Tot i no ser el títol més important, la Champions era el que més il·lusió feia a la parròquia culer, un títol que es resisteix des de 2015 i pel qual s'han viscut nits profundament dures, a part de situacions més que qüestionables, almenys des que es van iniciar els xiulets contra l'himne de la Champions, i que sembla que mentre no s'aturin seguirem vivint coses estranyes com fins ara.

Tot i que des de la direcció blaugrana s'havia venut que les relacions amb el màxim òrgan europeu estaven molt millor, la designació de Kovacs com a col·legiat i la seva horrorosa actuació juntament amb el VAR, qüestionen aquestes afirmacions. Van passar coses que resulta impossible no veure.

Deixant de banda l'acció de Cubarsí, on amb control o sense, Giuliano era l'últim home abans de Joan García, per la qual cosa era vermella, la resta de jugades van caure totes del costat colchonero, passant per accions molt dures de Koke, que podria haver vist fins a cinc targetes grogues, o fins i tot la sempre controvertida actuació del Cholo Simeone o d'un Griezmann que va exhibir la seva frustració per no haver triomfat de blaugrana una actitud llunyana al Fair Play, que converteixen el lema europeu del Respect en només això: una paraula sense significat per a la UEFA.

Tanmateix, l'acció que més condiciona aquesta eliminatòria és el penal no xiulat de Pubill, en agafar una pilota posada en joc per Musso (com en altres actuacions del partit) dins l'àrea de l'Atlètic, una acció tan absurda com clara que no pots no haver vist i que, a més, no podia oferir dubtes, tampoc al VAR, on aquesta vegada no van avisar l'àrbitre per valorar absolutament res.

No es tracta de reclamar per reclamar, però és evident que, veient el partit, el Barça va ser durament perjudicat i l'Atlètic el gran beneficiat, ja que l'equip que va jugar amb 11 va ser el que més mèrits va fer per tenir expulsats, amb Koke i Pubill al capdavant, i on el penal no indicat deixa els blaugranes a la vora de l'eliminació, ja que un 1-2 canviaria moltíssim aquesta eliminatòria.

La remuntada no és impossible, i si hi ha un equip que pugui aconseguir-ho és el Barça de Flick, encara que sense Bernal i Raphinha serà una tasca molt complicada que hauran de lluitar igualment fins al final, com ja va passar a la Copa, on també el gol anul·lat sense motiu a Pau Cubarsí va impedir als blaugranes forçar una pròrroga que mereixien.

Poc favor es fa a l'espectacle televisiu, que actualment regeix el futbol, deixant el Barça amb un resultat tan injust i condicionat per l'arbitratge, igual que es fa gran mal a la credibilitat del futbol europeu i a l'estament arbitral, que demostra no saber utilitzar bé la tecnologia, ja que a l'Aston Villa-Brujas, la mateixa acció va ser castigada amb penal, a part de suposar la segona groga a Pubill.

L'eliminatòria no està acabada, i la gran injustícia patida podria ser la metxa que provoqui una remuntada històrica i merescuda a un Barça que ha deixat clar que no té intenció de rendir-se, i que proposarà esforç, ganes i futbol a un conjunt que, liderat pel Cholo Simeone, apliquen l'antifútbol com a mesura, encara que només sigui per tapar una nova temporada desastrosa després dels diners gastats l'estiu passat.

Passi el que passi no s'ha d'oblidar que la temporada pot ser molt bona, encara que estigui condicionada al que faci l'etern rival dimecres, i que la Lliga és el títol més important, encara que, potser, no el que més il·lusió ens feia, d'un equip que continua sent molt jove i que ha de reforçar-se aquest estiu, a part de gestionar millor els minuts i el fons d'armari.

Primer el derbi contra l'Espanyol, amb la Lliga a l'horitzó, i després vindrà la gran batalla del Metropolitano amb un Barça que, igual que a la tornada de Copa, demostrarà que rendir-se és només una paraula que no pensa utilitzar.

I si no s'aconsegueix tocarà ser llestos, i que passat el minut 90 de partit, si no hi ha opcions, que Joan García faci una passada al defensa i que aquest agafi la pilota amb les mans dins l'àrea; veurem llavors què fa una UEFA que continua sense pensar que el futbol el posen els clubs als quals menys està cuidant.