Lamine Yamal està demostrant ser un autèntic líder. Els càntics racistes que ha escoltat a Cornellà vestint La Roja, però també al Metropolitano com a blaugrana, són vomitius. També ho són els càntics misògins contra Shakira en el seu moment o contra Guardiola al Bernabéu o els feixistes contra els catalans. Cal puntualitzar que la misèria humana del futbol no fa distincions entre cap -isme i compleix, desgraciadament, amb tots. Però tornant al tema de Lamine, les seves declaracions i fer cas omís als quatre desgraciats que busquen protagonisme a partir d'insultar-lo, el consagren com un autèntic líder que no plora, però tampoc calla.



Dit això, la crítica d'aquest article la vull centrar en el club i Hansi Flick. Tothom i totes les coses tenen una cara A, però també existeix una B. I em resulta incomprensible que el mateix Lamine que ens alliçona amb el seu comportament davant dels racistes, perdi els nervis en autèntiques canallades. Em refereixo a no acceptar el canvi davant l'Atlètic de Madrid i marxar molest amb el mateix míster. Però encara existeix un altre detall que confirma la tendència de l'absolutisme en què sembla que viuen certs jugadors.

En la prèvia del partit, el mateix club barcelonista va publicar un vídeo de l'avió dels jugadors on sortia Lamine al costat del seu cosí. Si bé és cert que Messi sempre viatjava amb Pepe Costa, l'estratègia d'aquests partia de la idea del mateix Barça per protegir-lo. Un cosí és l'equivalent a viatjar Messi, en el seu dia, amb el seu pare Jorge Messi. I això no es va veure mai. On són els límits de la potestat que poden tenir els jugadors per fer el que vulguin en nom del club? Tenim precedents perillosos d'aquesta manera de fer. Com un Gerard Piqué que, creient-se amo del Camp Nou, l'obria i tancava entre setmana quan volia per disputar partits amistosos amb treballadors de la seva empresa Kosmos. No es pot prostituir d'aquesta manera la imatge del club i les seves instal·lacions.



Més enllà de Lamine, que alguns podreu pensar que se li pot permetre gairebé tot perquè és un líder, hi ha altres casos. Per tant, no és l'únic. Ronald Araújo, igual que Gavi quan es va lesionar jugant amb la Roja, va decidir allargar el seu temps dins del camp davant els matalassers. Marc Bernal escalfava a la banda, però el defensa es negava a demanar el canvi… Fins que va petar. Qui és Araújo per autodiagnosticar-se i allargar uns minuts més de forma totalment unilateral? Què pinta Hansi Flick aleshores?



No és cert que li facin cas omís, però a l'alemany ja no l'escolten de la mateixa manera que la temporada passada.