El Barça Femení no només ha eliminat el Reial Madrid de la Champions League, ha donat una autèntica lliçó de futbol, compromís i creure en el projecte davant un conjunt que, més enllà de posar-li nom i una mica de diners, mai ha acabat d'apostar pel futbol femení.

Blaugranes i merengues s'han enfrontat en 3 ocasions en només una setmana, amb un resultat aclaparador, 15-2 favorable al Barça, en què destaquen el 2-6 i 6-0 que deixa fora de la Champions les blanques, amb les blaugranes ja a semifinals, i un 0-3 a la Lliga F que deixa el títol en safata de plata per a les de Pere Romeu, que s'han mostrat intractables un cop més.

No només és una victòria més del Barça davant el seu gran rival sinó que, a més, són tres golejades d'escàndol, a les quals se suma el bon joc, el fair play i també, el factor del públic, on s'ha demostrat un cop més qui creu realment en el projecte del femení, amb un Barça que tornava a l'Spotify Camp Nou amb el rècord de la temporada i un preciós mosaic, demostrant que la massa social culer té molt clar que el seu equip femení no és cap moda, sinó una pedra angular del club en què s'han de cimentar les properes generacions.

És evident que el R. Madrid segueix sense voler obrir l'estadi Santiago Bernabeu per als partits del seu equip femení, però pitjor que això és veure com realment no existeix una convicció en aquest projecte, el qual existeix, però divaga sense un rumb clar, amb alguns fitxatges de la pròpia Lliga F que li assegurin posició europea, però sense que suposi gaire despesa, fins al punt que diverses jugadores han fet les maletes aquest passat estiu.

De res serveix que s'intenti utilitzar l'aparell mediàtic central per intentar crear debat abans del Clàssic, o les pujades de to d'algunes jugadores blanques abans de la 

trobada, ja que, en això, les blaugranes han demostrat que saben com afrontar aquests jocs mentals perquè, o ni els afecti, o en qualsevol cas, els motivi encara més a l'hora d'enfrontar-se i imposar una dura realitat, que el Barça segueix a anys llum del R. Madrid i mentre que a Barcelona hi ha una profunda convicció en aquest model i projecte, a Madrid només se'n parla si interessa, sense massa despeses i sense que els preocupi gaire.

Fins i tot xoca que a aquest partit se li pretengui posar el nom de Clàssic, quan únicament han existit 25 precedents, amb 24 victòries de les blaugranes i una única taca, marcada per un arbitratge nefast que va condicionar el partit, i fins al punt que el balanç golejador és de 92-12, on, per posar un exemple, Alexia Putellas i Ewa Pajor porten més gols contra el conjunt blanc que tot l'equip del Madrid davant el Barça, la qual cosa ja dona una imatge i una dimensió de la diferència que segueix existint i que, ara, s'intentarà tapar.

Evidentment que el futbol femení interessa, de fet, interessa cada dia més a tot arreu, encara que el R. Madrid no vulgui invertir en el projecte, per la qual cosa és d'orgull i també d'enveja veure que el Barça s'està adaptant a obrir cada cop més el Camp Nou, a sumar-se a una corrent global de prestigi del femení, una Champions League cada cop més difícil i cobejada, i on la Masia pot ser la millor arma contra una Premier League que realment està apostant pel futbol femení, a diferència de la Lliga F.

No és cert i cal combatre l'afirmació que aquest Barça allunya la competitivitat de la Lliga i condiciona el creixement del futbol femení, quan evident és al contrari, iés la demostració d'una feina ben feta des de fa molts anys, d'una societat madura i una massa social que han decidit no girar l'esquena al femení i seguir donant-li suport dia i nit, i passar d'una moda a una realitat amb totes les lletres.

No debades, cada dia hi ha més i millors equips en el femení, encara que falti suport institucional i recursos, però segueix sent el clar símptoma d'alguna cosa imparable, d'una onada que transcendeix molt més enllà d'un partit o un equip i que deixa clar que l'esport femení té el seu espai principal a la nostra societat i que qui no ho vulgui veure i acceptar es quedarà fora.

El Barça segueix en mode aclaparador a la Champions, encara que ara vindran els moments difícils, aquells en què l'afició tornarà a demostrar que el seu equip és un dels pilars del club, un orgull més del barcelonisme, que portarà el seu equip fins on calgui, amb unes jugadores que senten el projecte com a propi i el Camp Nou com casa seva.

Toca seguir, fent créixer els equips femenins del club, ja que no debades en el futbol, l'equip genera més ingressos que despeses, per la qual cosa és hora de no quedar-se només en el que tenim, i mirar a les altres seccions començant pel bàsquet, seguint per l'hoquei patins fins arribar a tots els equips, demostrant al món sencer que el Barça ha estat, és i seguirà sent, ‘Més que un Club’, també en la defensa del femení.

I, per cert, aquest Barça necessita l'Alexia Putellas, així com la capitana necessita el seu equip, per la qual cosa toca seure i parlar clar de la renovació, una signatura i un esforç que també mereix Ona Batlle.