El tour de ràdios, televisions i algun diari afí que s'està marcant Josep Maria Bartomeu em sorprèn i no em sorprèn a parts iguals. Sortir després d'unes eleccions blaugrana on la seva proposta, la de Víctor Font, ha perdut i ha fracassat és curiós. Bartomeu s'ha deixat veure a Catalunya Ràdio, fins i tot davant d'un Joel Díaz que va escopir rancúnia perquè li la tenia guardada i jurada. L'expresident blaugrana li va servir en safata que el còmic català pogués desfogar-se a gust. I amb raó. L'última entrevista ha estat per al diari Ara. I, en totes elles, la conclusió és clara: cinc anys després, Bartu, —com li deien aquells periodistes que es creien amics seus i no respectaven cap codi de conducta ni deontològic que hem après a les universitats— segueix sense dir res quan parla.



Realment és un do, el de la paraula, però també el de l'omissió del missatge sense deixar d'oferir paraules connexes. La gran pregunta que segueix sense respondre i només per això em negaria a entrevistar-lo si aquest fos el límit que em posés abans d'una entrevista, és per què Sandro Rosell va dimitir. És evident que les entrevistes no poden anar encotillades, però sempre sabem de les advertències o consells que donen si vols accedir a aquest personatge, sigui aquest o un altre. Evidentment, el periodisme ha d'existir per ser irreverent i no claudicar, però em sembla esperpèntic que arribi a aquest nivell. Acceptar, perquè sí, una persona que s'ofereix a diversos mitjans alhora i saps, d'antuvi, que no et donarà la resposta que tots busquem. Temps perdut.



Més enllà de tot això, a la vida res no és casual. És evident que Bartomeu busca protagonisme per als seus assumptes personals. És lícit; tanmateix, també és lícit explicar quins són. S'haurien d'esclarir, de la mateixa manera que vam saber com va ser la seva gestió dins i fora del club quan era president. En paral·lel a aquella època que liderava l'entitat blaugrana, el seu pare es va jubilar del negoci familiar, però va haver de tornar perquè la gestió del primogènit encara no arrencava al 100 %. On comença i on acaba la frontera dels assumptes personals i professionals dels presidents blaugrana és una línia massa difícil d'establir.