Laportisme: es diu d'una manera desacomplexada i divertida de viure el barcelonisme.



La definició és de la Maria Elena Fort, vicepresidenta blaugrana, enmig de la festa electoral. I no pot ser més encertada. En unes eleccions generals, la gent vota pel seu benestar. Per tant, els electors exerceixen el seu dret a vot (o haurien de fer-ho) des de la racionalitat.



Tanmateix, en unes eleccions a la presidència del Barcelona, la gent vota per la seva felicitat. Per tant, els votants trien amb el cor i no amb el raonament.



Laporta ho sabia. Per això, va apostar per una campanya personalista, amb un lema reactiu que activa els instints primaris del soci culer.

“Defensar el Barça contra tot i contra tothom” és un eslògan que assenyala un enemic extern. Què més dona que la realitat desmenteixi el mantra? En els últims mesos hem vist Laporta defensar Tebas, reunir-se amb Louzán, pactar amb Ceferin i abraçar-se a Al Khelaïfi, descartant de cop quatre anys de la mà de Florentino.

Després de cinc anys de feina al capdavant del club, Joan Laporta ha dedicat les setmanes de campanya electoral a enaltir la seva figura planera i xerraire, convertint el moment dels macarrons del Bar Bocata en el símbol de la victòria.



La metàfora no pot ser més encertada, ja que Laporta és com un plat de pasta: agrada a la majoria, i els que el rebutgen ho fan més per responsabilitat que per manca de gana.

Els arguments per discutir la gestió de Laporta són els acords amb empreses estranyes, les comissions a Darren Dein o l'elecció de Limak per fer un camp nou. Pecata minuta comparat amb la il·lusió que desperta el Barça de Hansi Flick o l'alegria que suposa tenir un camp nou a mig construir.



La gent va votar felicitat. I aquí va celebrar el laportisme: ballant amb estil, cantant amb mariachis, puro a la mà, amb una ampolla de cava  i un bon plat de macarrons.



Un respecte a Xavi Hernández

Dir que Font estava darrere de les declaracions de Xavi Hernández a La Vanguardia és fals. Xavi feia dos anys que tenia ganes d'explicar la seva veritat, i afirmar que el candidat està darrere de la seva entrevista és no tenir ni p**a idea.



Si alguna cosa té Xavi Hernández, a més de molts títols i el distintiu de llegenda del Barcelona, és personalitat. Que diumenge hi hagués socis que el xiulessin quan exercia el seu dret a vot és una mostra de mesquinesa i sectarisme.



El Barça és gran perquè acull totes les sensibilitats i opinions: la de Laporta, la d'Echevarría i, sí, també la de la llegenda Xavi Hernández.