Joan Laporta va tancar una campanya de 10. Pots estar-hi a favor o en contra, però Jordi Finestres i els seus van fer una feina esplèndida, d'acord amb la gestualitat que avui en dia es premia. Veure Laporta abraçant-se amb el president Jordi Pujol i l'actual ministre de Cultura del Govern d'Espanya, Ernest Urtasun, és la prova fefaent que va aconseguir unir pols oposats en la seva candidatura. I, tot i que el vot d'ambdós era secret, la fotografia d'aquests dos amb Laporta ja va fer tota la feina. El reelegit president blaugrana no perdia ocasió per córrer darrere dels rostres coneguts que van anar a votar per aprofitar per sumar sinergies en el món de les xarxes socials. Va ser hàbil, encara que veient els resultats ho tenia tot molt de cara.



La cirereta al seu treball incansable de comunicació 2.0 va ser veure'l saltant amb els canterans blaugrana després del partit contra el Sevilla. A més de Pedri i Raphinha, a Laporta se'l va veure botant amb Pau Cubarsí, Marc Casadó, Gerard Martín, Dani Olmo i Marc Bernal. Tots made in La Masia o descoberts i llançats a l'estrellat pel club blaugrana. Aquesta estampa final va ser la millor imatge que, fins i tot, pot salvar algun que altre desastre a Europa. Laporta té a favor el gran actiu atemporal d'aquest club: el talent jove. Ha sabut despertar l'interès d'ells, però també d'una massa social de noves generacions que volen tornar a gaudir del seu temps lliure amb un esport vell, però consolidat.



En un moment on les noves formes d'entendre l'oci s'imposen i els streamers arriben a l'esport, un president de 63 anys -assenyalant el tema de l'edat com ho va fer desafortunadament Víctor Font per recordar l'edat de Laporta-, connecta de manera directa amb perfils adolescents, de vint i trenta i pocs anys.

Els missatges han estat clars i fins i tot simples: parlar de macarrons, tirar de sentimentalismes, ser un autèntic desacomplexat i no amagar la passió per gaudir de la vida a totes hores. La part fosca del personatge també existeix, però avui cal assenyalar-ne les virtuts perquè per alguna cosa ha guanyat. Encara que, a més d'un, li costi reconèixer-ho. Ser crític amb Laporta i analitzar-ne les debilitats és el que s'ha de fer quan es fa periodisme, però si és així passa per analitzar-lo, explicar bé les coses i no limitar-se a portar la bufanda del rival.