Els dos debats entre Joan Laporta i Víctor Font que ens ha brindat la setmana haurien d'haver estat una oportunitat per contrastar projectes i idees sobre el futur del Barça. En canvi, s'han acabat convertint en un constant intercanvi de cops amb retrets personals, acusacions directes i una tensió evident que ha fregat l'agressivitat i ha dominat en gairebé tots els blocs.
El to utilitzat per ambdues parts no només ha empobrit la campanya, sinó que també ha deixat en segon pla les propostes electorals. Els socis esperaven respostes sobre el model esportiu, la situació econòmica o el futur institucional, però aquestes qüestions han quedat diluïdes en batalles dialèctiques per ajustar comptes.
El Barça necessita lideratge, idees, serenitat i mirar més enllà. Molt més enllà. Veient com ha anat la setmana, si Ibai Llanos necessita idees per a les seves pròximes vetllades, Laporta i Font serien dos grans pesos pesants per al 'main event' de la seva cartellera.
"Stayin' alive" a la Champions
El Barça va tornar a evidenciar que físicament no arriba bé al moment decisiu de la temporada. L'equip no està en les millors condicions i en diversos trams del duel va patir per mantenir el ritme i la pressió, fet que va permetre als anglesos imposar la seva llei.
Malgrat tot, l'empat no és un mal resultat. L'eliminatòria es decidirà al Camp Nou i això és un factor que pot ser determinant. Amb el suport de l'afició i amb una setmana més per recuperar forces, el Barça té arguments suficients per oferir una versió molt millor. Estic convençut que, el proper dimecres, la història serà molt diferent.
Un City que ja no fa por
La golejada del Madrid al City ens va deixar una sensació difícil de pair a tots aquells que esperàvem un cop sobre la taula de l'equip de Guardiola. La realitat és dura i el City va tornar a mostrar la seva pitjor cara a Europa. Un equip que, quan la pressió augmenta i l'escenari es fa gran, sembla tenir mandíbula de vidre.
El partit va ser un reflex perfecte d'aquesta decadència competitiva dels citizens. El Madrid no va necessitar fer res d'extraordinari per deixar l'eliminatòria pràcticament sentenciada. Amb ordre, ofici i aquell oportunisme blanc que sempre apareix en aquestes nits europees, els d'Arbeloa van passar per sobre d'un City desconnectat i sense ànima. Ah, i encara podria haver estat pitjor si Vinicius no hagués fallat el penal.
El més preocupant és que no es pot parlar de manca de recursos. Haaland, Donnarumma, Bernardo Silva, Semenyo, Doku, Rodri, Guéhi, Rúben Dias… estrelles, fitxatges milionaris i una plantilla plena de talent. Preocupant no, el següent.
Aquest City està a anys llum de ser el que havia estat. Ja no imposa respecte a Europa, ja no transmet aquella superioritat que intimidava els rivals. I, sobretot, està molt lluny de semblar un equip amb l'inconfusible segell de Guardiola.