Resulta certament paradoxal valorar la figura de Marc Ciria des de la seva aparició a l'escenari electoral. Parapetat amb una lona-homenatge a Leo Messi, el precandidat es va anar fent un lloc a la retina dels aficionats, amb eslògans altisonants i intervencions al límit de la llei, com pintar amb diversos grafits les tanques que envoltaven el Camp Nou. La seva darrera boutade va ser a l'hora del lliurament de les signatures, on va endarrerir l'hora agendada per a la seva candidatura, suposem que amb la finalitat de recollir fins a l'última signatura. Al final en va recollir més de 2.800, una xifra que li permetria respirar alleujat, si no fos pels rumors que han sorgit en les darreres hores sobre la possibilitat que moltes de les papeleres entregades no aportin el número de DNI.

Sigui com sigui, tot el que gira entorn de Ciria transpira arestes i doblecs més que preocupants, com també les seves oscil·lacions a l'hora de rebre els cants de sirena per part de la plataforma de Víctor Font sobre un pacte per aglutinar tots els fronts contra Joan Laporta. Des del primer dia, Ciria s'ha mostrat obert a escoltar, però totes les seves accions són tan indefinides com difícils de concretar. Un dia sembla que tot està a punt de tancar-se i l'endemà tot està més lluny que la distància entre Barcelona i Pernambuco.

A partir del dia 5 de març, quan es formalitzin les candidatures, podrem tenir una radiografia completa sobre l'escenari electoral. Ara mateix hi ha dos protagonistes antagònics indiscutibles, dos vells coneguts per aquests verals: Joan Laporta i Víctor Font. L'expresident parteix com a gran favorit, tot i que va presentar dues mil signatures menys que en els últims comicis, mentre que Font lidera un projecte que defensa una manera diferent de gestionar el club i que compta amb gairebé 17.000 adeptes, tal com es va evidenciar en els comicis del 2021.

Evidentment, l'aparició de Ciria distorsiona el relat. A Font li interessa la comparació de dos models, convertint la campanya en un plebiscit, mentre que una tercera persona, només pot dividir o qüestionar el vot. D'aquí que des del primer moment, l'excandidat hagi abanderat la comunió de sinergies.

Per a Laporta, l'aparició d'un tercer candidat és un regal caigut del cel, perquè li facilita la feina. Tot el que sigui la divisió enforteix sempre el més gran, per molt que aquesta persona sigui tan irreverent com ocurrent.

En les properes hores sabrem els candidats que optaran finalment a la presidència del FC Barcelona. O bé el llop acabarà marxant capcot enfundat en pell de xai o bé podria acabar sent el millor aliat de l'ós per acabar de devorar la guineu. El temps i les seves accions ho diran.