Encara que encara no ha començat la veritable campanya electoral blaugrana, la fase de recollida de signatures dels precandidats ja ens ha mostrat la seva pitjor cara, la que un club com el Barça no es podia permetre, la que aixeca més ombres, dubtes i sospites, on no queda clar qui en surt més beneficiat.
Just quan demanàvem que la campanya fos responsable i en positiu hem vist com del no-res apareixia una denúncia contra un dels precandidats, el president Joan Laporta i part de la seva junta directiva, per una persona que es va fer sòcia del club el dia abans de presentar-la, i que sense haver estat admesa a tràmit ja es filtrava a alguns mitjans de comunicació.
Després d'aquest succés també ens ha tocat escoltar algunes acusacions, en aquest cas del precandidat Víctor Font, ja que davant d'aquest fet era difícil no intentar treure'n profit, encara que de vegades és millor no deixar-se portar pel soroll de fons que ve de lluny i optar per un perfil baix, pensant en el club, en el que voldrien que fessis els enemics del Barça i també, en la prudència com a millor aliada.
Davant d'una denúncia, no admesa a tràmit en aquell moment, i inadmesa ja ara, per uns fets molt greus que no han estat demostrats, la prudència i la legalitat obliguen a no posicionar-se, a deixar actuar la justícia i tenir molt clar que, si és falsa, comportarà altres denúncies per injúries i calúmnies, màxim a més quan la procedència d'aquesta denúncia sembla més que dubtosa, més quan el seu promotor va passar a anunciar després de la inadmissió a tràmit que ara esperaria a després de les eleccions per presentar-la a Barcelona, un canvi de guió que aixeca sospites.
És difícil saber a qui pot beneficiar aquest fet, que evidentment semblava perjudicar Laporta, però que, si realment passa a ser una estratègia tan barroera i absurda, podria fins i tot jugar-li a favor i castigar qui es posicioni sense tenir cap prova, per la qual cosa és el moment de demanar sentit de club i deixar de banda els personalismes, ja que en aquest moment toca deixar actuar la justícia i esperar esdeveniments.
Aquesta campanya viu ara un moment tens, on existeixen posicions molt allunyades, personals, i en les quals sembla que no admeten cap crítica, quan hauria de tractar-se d'un debat sa de diferents propostes i models pel millor club del món.
No ajuda gaire al debat que s'hagi tensat tant la campanya ja en la fase de les signatures, on sembla que impera el “amb mi o contra el Barça”, i amb legions de ”bots” a les xarxes socials disposats a atacar qualsevol indici de dissidència, una cosa que tots hauríem d'abandonar i rebutjar de pla pel bé d'un Barça que ja té massa enemics externs per trobar-ne a nivell intern.
Veurem si existeix algun acord entre precandidats com demana Xavi Vilajoana, que no ha superat el tràmit de les signatures, per desbancar Laporta, encara que de moment ja hem vist com el projecte de Víctor Font dona símptomes seriosos de desgast i manca de convicció, massa centrat a canviar el model del club usant la tàctica del vot telemàtic que podria provocar la venda a terminis del Barça, així com atacs incessants a l'actual president, lluny de les propostes que haurien d'imperar i amb alguna acusació en contra seva per l'assumpte de la llicència del Camp Nou.
I davant tot aquest escenari apareix Marc Ciria, a qui també s'ha acusat en el tràmit del lliurament de les signatures i veurem com acaba, i que ha centrat la seva campanya, en el nom de Messi i que ara, dona un altre cop mediàtic amb el grafit al Spotify Camp Nou, al qual el club no ha respost gaire bé, anunciant possibles accions legals, una cosa que no havien ni arribat a fer quan s'acusava el conjunt de Hansi Flick de dopatge, per la qual cosa caldria deixar accions al marge i centrar en que, almenys des del club, es busqui una certa neutralitat que de moment no ha existit.
Com sempre, tots els precandidats ja s'han llançat a buscar el soci descontent, a parlar de la llista d'espera, del preu dels abonaments, del Spotify Camp Nou i les seccions, el que realment hauria de ser l'eix central de la campanya, encara que sempre de manera realista i no mediàtica, sense buscar el titular fàcil i impossible de complir.
Els noms estaran a l'ordre del dia en tots els sentits, tant per les signatures com els possibles fitxatges, encara que Laporta continua sent el gran favorit per aquestes eleccions, on més enllà del guanyador també es juga saber qui pot ser el segon i, per això, el nou gran aspirant al tron blaugrana.
Les signatures han parlat, Font creix encara que poc respecte l'última contesa electoral, Laporta baixa, potser fruit de la confiança del seu entorn i veure's molt favorit, Ciria emergeix pendent del tall com a tercera alternativa i opció de futur, i comencen les teories sobre si l'oposició, de manera conjunta, podria desbancar el president, i encara que el denominador seria un cert descontentament amb l'actual líder blaugrana, la seva unió tampoc serien vasos comunicants, quan tenen programes tan diferents i estils que xoquen entre si, cosa que crea friccions que el soci barcelonista també percep, que simpatitza amb uns sí i altres no, entrant en posicions molt estancades i tancades perquè aquests acords funcionin bé, on l'horitzó de les següents eleccions és també un factor a tenir en compte.
Encara que per arribar a això caldria deixar clar que toca remar a favor del club, no embrutar la campanya i retornar al soci el debat que mereix, amb menys denúncies i moltes més propostes.