El Vila-real va treure totes les vergonyes d'aquesta Lliga. Un dels Top5 de la classificació no té el nivell que s'exigeix a una competició espanyola tan lloada de paraula. El seu pas per la Champions ja va ser un desastre i va quedar eliminat. Molts el van titllar d'irreconeixible, però és evident que el millor nivell de la Lliga de Javier Tebas perd força quan surt a caminar per aquests mons.
Per tot això, la victòria del Barcelona en aquesta darrera jornada no és menor, encara que les coses s'han de posar al seu lloc i és important situar el context. Un rival, a priori més difícil que els Levantes de torn, va fer un ridícul espantós davant el Barcelona. La vida, per entendre-la, funciona millor amb exemples i fins i tot paral·lelismes. I, potser en un intent de posar la bena abans que la ferida, aquest partit pot acabar sent el preludi del que viurà el Barça quan comenci a tocar os a Europa. Per tot això, és imprescindible anar mentalitzats i pensar que Hansi Flick pot quedar retratat si no canvia certs aspectes quan comencin a jugar-se els títols.
Ja no parlo de la Copa, encara que en el futbol tot és possible. Però és important que Hansi recapaciti i, especialment, traguem la millor versió de Lamine Yamal. És el moment de tenir els referents endollats i només el de Mataró, juntament amb Fermín, Pedri i, fins i tot, Marc Bernal poden capgirar una imatge preconcebuda que molts tenim en negatiu del futur més proper d'aquest Barça. Endavant!