En un món tan mercantilitzat com el futbol, és una sort que el Barça continuï sent una associació esportiva, propietat dels seus socis. Encara que se'ls menyspreï i la seva contribució econòmica al pressupost anual del club vagi disminuint, són el cor i el cap de l'entitat. Ostenten la força d'escollir els seus dirigents. I quan hi ha eleccions, és l'hora de passar balanç. A un president cal examinar-lo no només per la seva gestió esportiva, sinó també econòmica-patrimonial, social i institucional. I per la seva credibilitat i el grau d'incompliment de les seves promeses. És nauseabund veure com els laportistes, que feien una oposició frontal i sistemàtica als anteriors presidents tot i que es vivia la dècada esportiva més exitosa de la història del club, sostenen ara que l'únic important és que la pilota entri, quan, en realitat, tampoc ha entrat tant en aquests cinc anys.

Pretén amagar sota la catifa l'opacitat i la brutícia generada. Abans, ara i sempre cal fiscalitzar i exigir bona gestió en tots els àmbits. Altrament, estarem validant que qualsevol president que aconsegueixi uns mínims èxits esportius tingui carta blanca per fer una gestió fosca, malgastar econòmicament el que vulgui, pagar comissions injustificades i trepitjar els drets dels propietaris, només perquè l'equip competeix bé.

En l'àmbit esportiu, en els cinc anys, Laporta ha completat dues temporades sense títols, en blanc, la 2021-22 i la 23-24, ha guanyat cinc trofeus nacionals, cap d'internacional, cosa que no havia succeït en cap mandat en els últims 20 anys, i ha perdut 13 títols (si comptem les 2 Europa Leagues), arribant a caure fins al 18è lloc del rànquing UEFA i sense aconseguir la classificació per al Mundial de Clubs en què eren els 12 millors equips europeus. O sigui que, esportivament, els resultats són molt discrets. A més, el que han de fer els socis és plantejar-se si amb Laporta han guanyat o perdut drets i si la seva gestió els ha apropat o allunyat de la vida i de les decisions del club.

Segur que tenen memòria per recordar com els han apujat el preu dels abonaments, com Elena Fort va deixar caure que encara se'ls apujaria més en el remodelat Spotify Camp Nou, com als abonats els han tret el seient fix que tenien i els han eliminat la compensació econòmica del seient lliure que rebien quan alliberaven el seu seient, com els han apujat el preu del carnet de soci (si el vols físic, has de pagar més), i han prioritzat els turistes. La pèssima gestió de la venda d'entrades per part del club ha provocat més d'una situació de risc per a la seguretat i integritat física dels socis culers a casa seva, com en la lamentable invasió dels aficionats de l'Eintracht de Frankfurt al Camp Nou, o dels seguidors del Partizan i del Zalgiris al Palau, per no parlar del dia de l'Osasuna, que per culpa d'un problema informàtic, van deixar diversos socis abonats al carrer, altres accedint sense entrada, amb intents d'allaus i havent-se d'asseure a les escales.

Actualment, al Spotify Camp Nou, Laporta només destina el 54% de l'aforament a socis; l'altra meitat són entrades a centenars d'euros que només paguen els turistes. Ara s'ha anunciat de manera electoralista que quan es rebi la llicència 1C, les 14.000 localitats es destinaran durant 2 mesos i mig a socis. És com quan has ignorat la teva dona durant 10 anys i el dia que et diu que es vol divorciar, li dius que a partir d'ara anireu a sopar fora cada dissabte durant els 2 pròxims mesos. No cola. S'ha suprimit l'agència de viatges pròpia i els socis també han perdut presència i veu a les assemblees, que ara són exclusivament telemàtiques, format que les fa poc democràtiques, gens transparents i menys participatives, essent una violació del dret fiscalitzador que el soci tenia, només, un cop l'any.

Mentre els altres precandidats estan fent bones propostes socials per acabar amb aquest greuge social, Laporta s'ha atrevit a incomplir les seves pròpies promeses electorals. Ni els socis han pogut escollir el disseny de la samarreta en referèndum, ni han tingut el 50% de descompte en la compra de la primera samarreta, ni les penyes han pogut sobreviure perquè Laporta va liquidar el conveni que s'havia compromès a respectar. Això no depèn de si la pilota entra, ni dels àrbitres; depèn de la gestió de la junta. Per tant, si els socis tenen memòria, hi ha partit. Recordem que en les últimes eleccions, 30.000 van votar Laporta i 21.500 van votar altres opcions (16.679 Font i 4.769 Freixa). Si a això hi afegim que els col·lectius mínimament organitzats han protestat pel tracte rebut (part dels 82.000 abonats, els integrants de la Grada d'Animació, els abonats al Palau i gran part de les penyes), significa que hi ha descontentament. El resultat de la recollida de signatures seran unes primàries per veure si hi ha partit: corroborar l'artificial discurs victoriós que el Laportisme fa de portes enfora, més aviat confirma la preocupació i el nerviosisme que es detecta externament. Ahir, per exemple, la candidatura de Laporta es va esborrar del debat esportiu que havia organitzat Mundo Deportivo per por que Jaume Guardiola, el representant de la candidatura de Font, els deixés en evidència.