La cursa cap a la presidència del Barça comença a agafar temperatura. Sense que això impliqui cap sentència definitiva, la sensació és que l'oposició a Laporta està trobant un relat més sòlid que el de l'expresident. No sé si es pot dir que li estan retallant distàncies, però sí que tinc la sensació que els precandidats han sabut articular un discurs amb més fonament i propostes més concretes. En canvi, Laporta s'ha basat en la denúncia als arbitratges, un terreny que genera emocions però que no construeix projectes.
En aquest context, la pancarta de Marc Ciria amb Leo Messi va ser més divertida que original, més divertida que factible, més divertida que real. I ja està, només això. Divertida. Si l'argentí no es pronuncia, tampoc té sentit utilitzar-lo com a reclam electoral.
Mentrestant, Víctor Font presentava un nou model per encapçalar la direcció esportiva. Sense grans noms mediàtics, però amb un trident de garanties per gestionar cada parcel·la d'aquesta àrea.
I amb tot i sense fer gaire soroll, Xavi Vilajoana, podria estar guardant algun as a la màniga que també podria fer-li guanyar alguns punts en els pròxims dies.
En aquest context, la pancarta de Marc Ciria amb Leo Messi va ser més divertida que original, més divertida que factible, més divertida que real. I ja està, només això. Divertida. Si l'argentí no es pronuncia, tampoc té sentit utilitzar-lo com a reclam electoral.
Mentrestant, Víctor Font presentava un nou model per encapçalar la direcció esportiva. Sense grans noms mediàtics, però amb un trident de garanties per gestionar cada parcel·la d'aquesta àrea.
I amb tot i sense fer gaire soroll, Xavi Vilajoana, podria estar guardant algun as a la màniga que també podria fer-li guanyar alguns punts en els pròxims dies.
Sense brillantor i sense justícia
El Barça no va fer un bon partit a Montilivi. El Girona de Míchel va ser millor que l'equip de Flick en molts trams del duel. En línies generals, el Barça no va merèixer la victòria però tampoc va merèixer perdre de la manera que ho va fer.
Que el Barça no estigués bé no pot tapar el que va tornar a passar amb l'arbitratge. Una vegada més hi va haver decisions incomprensibles que van anar desesperant l'equip. Soto Grado va ser massa permissiu i la jugada clau que va decidir el partit va ser claríssima. L'entrada d'Echeverry sobre Koundé no deixava cap mena de dubte. El francès va arribar abans, va tocar pilota i va rebre una trepitjada al turmell. Falta clara i groga evident.
Però no es va assenyalar res. Tampoc al VAR. Ja són massa errors, massa criteris variables i una sensació d'impunitat davant les decisions errònies que, en la majoria d'ocasions, perjudiquen el Barça. Estic segur que, amb una samarreta blanca pel mig, les decisions caurien cap a l'altre costat.
Dit això, torno a insistir, una cosa no treu l'altra. El Barça ha de jugar millor, però també és legítim exigir un arbitratge a l'alçada de la competició. Fa la sensació que alguns no volen ni poden permetre que el Madrid de Florentino i Mbappé tornin a quedar-se un altre any en blanc. I ara, que parlin de Negreira.
Però no es va assenyalar res. Tampoc al VAR. Ja són massa errors, massa criteris variables i una sensació d'impunitat davant les decisions errònies que, en la majoria d'ocasions, perjudiquen el Barça. Estic segur que, amb una samarreta blanca pel mig, les decisions caurien cap a l'altre costat.
Dit això, torno a insistir, una cosa no treu l'altra. El Barça ha de jugar millor, però també és legítim exigir un arbitratge a l'alçada de la competició. Fa la sensació que alguns no volen ni poden permetre que el Madrid de Florentino i Mbappé tornin a quedar-se un altre any en blanc. I ara, que parlin de Negreira.
Una xacra que no desapareix
Senzillament, intolerable. El que va passar amb Vinicius al camp del Benfica és inadmissible. I no, en aquesta ocasió no va passar a la Lliga espanyola. El fet va ser d'un company de professió i a la Champions deixant constància que el racisme segueix massa present en el nostre dia a dia. És cert que no hi ha proves del que va dir però amb una reacció com la del brasiler i del mateix Prestianni, costa d'imaginar que Vinicius s'ho va inventar. El racisme creua tots els límits i embruta l'esport. No hi ha provocació, gest o caràcter que ho pugui justificar.
Cert és que el futbolista del Reial Madrid no sempre té un comportament exemplar. Les seves actituds al camp poden generar antipaties i crítiques. Aquestes crítiques, quan són esportives i respectuoses, formen part del joc i el debat futbolístic. Però una cosa no treu l'altra. Res, absolutament res, legitima els insults racistes ni càntics que apel·lin al color de la pell. Es digui Vinicius, Mbappé, Lamine Yamal o com sigui.
La UEFA ha de reaccionar amb contundència. El protocol antiracisme està bé però no és suficient. Tolerància zero amb tota aquesta xacra que embruta l'esport i que d'una vegada per totes també han de quedar apartats de la nostra societat.