Segurament, en l’imaginari de Joan Laporta quan va decidir convocar les eleccions el 15 de març, havia dibuixat un escenari ben diferent al que amenaça que pot acabar succeint. El 22 de gener, dia que va escollir la data, l’equip era líder incontestable a LaLiga –a quatre punts del Reial Madrid–, passejava victoriós per la Copa i tenia opcions reals per classificar-se entre els top 8 de la Champions i eludir el play off de repesca. Un mes després, i amb la maquinària electoral en marxa, l’equip ha perdut el lideratge a LaLiga –està dos punts per sota del Reial Madrid–, amb un peu i mig, per no dir els dos, fora de la final de la Copa, després de caure humiliat (4-0) davant l’Atlètic de Simeone a l’anada de semifinals, i amb la possibilitat real que l’equip es creui amb la seva bèstia negra, el PSG de Luis Enrique, als vuitens de la Champions.

Evidentment, Laporta continua partint com el màxim favorit per guanyar les eleccions. Ni tan sols una debacle esportiva podria arrabassar-li la presidència, o almenys això és el que li diuen a cau d’orella cada dia els seus consellers àulics per tranquil·litzar-lo. Els mateixos que li van aconsellar avançar les eleccions i no deixar-les a final de temporada, per si les matemàtiques no donaven i s’acabava el curs en blanc.

L’expresident va presentar aquest dimarts la seva seu electoral i la seva candidatura sota el lema Defensem el Barça. Ho va fer, en tot cas, en una posada en escena lluny del glamour d’antany, amb una bastida tapant la façana, en un recinte estret i mal il·luminat i amb més periodistes que assistents. A primera fila els directius dimissionaris i alguns fidels adeptes. Laporta, a més, no va estar especialment vehement en el seu discurs, ni va recórrer als seus ardits mediàtics i carismàtics, emprant un to més aviat de perfil baix, que va sorprendre més d’un dels presents. Tant és així, que Víctor Font va contraprogramar l’acte de Laporta, amb unes declaracions bel·ligerants contra el Reial Madrid i els àrbitres, que van acabar per endur-se les portades de les webs dels diaris.

Encara queda molta cursa electoral, amb el primer objectiu d’aconseguir les 2.347 signatures necessàries per proclamar-se candidat. Laporta ha demanat 60.000 sol·licituds, amb la convicció que superarà el llistó de les 10.000 signatures sense problemes, mentre que Font també ha tirat cap amunt, reclamant 50.000. Els altres precandidats, Xavier Vilajoana i Marc Ciria, han estat més cauts, 30.000 i 10.000, respectivament.

Font, conscient que la divisió del vot afavoreix Laporta, ja ha demanat una reunió entre els altres dos precandidats per formalitzar un pacte anti-Laporta. Seria, sens dubte, un cop d’efecte a la campanya, que obriria les portes a un canvi.

Tanmateix, l’expresident sap que compta amb una comunió entre 25.000 i 30.000 fidels, que el continuaran defensant a capa i espasa, contra tot i contra tothom, que els importa poc les estranyes maniobres per escollir Limak com a constructora del Camp Nou, la comissió de 50 milions a Darren Dein, la marxa de 46 executius del club, els fitxatges forçats de Cancelo i Vitor Roque en contra dels tècnics, la publicitat del Congo, la incorporació d’estranys socis com New Era Visionary, l’enigmàtic paper del Compliance, el retard sine die del Palau, el catastròfic estat de la secció de bàsquet, l’estrany pagament a un compte de directius per part d’ISL, la influència cada dia més dominant de Alejandro Echevarría al vestidor...